1.- ‘Dràcula’:
mite del terror més aristocràtic que es va inventar Bram Stoker, un vampir que dormia en un taüt setinat i bevia sang en copes de cristall. I hi ha una secció del programa de Sitges que fa un recorregut per part de les adaptacions de Dràcula que s’han fet.
2.- ‘El vampiro: és una història d’aquelles de cripta i teranyines sobre dos amants vampirs, ell amb la capa i els cabells enclenxinats, ella amb un vel negre llarguíssim, com de núvia de la mort. D’aquelles sessions friquis que arrenquen aplaudiments.
3.- ‘La forma del agua’: la paleta és molt important, perquè tota la cinta es conjuga en una gamma de blaus i verds, i de vegades algun punt de daurat i lluent, tot disposat perquè ens hi submergim de ple. Perquè ‘La forma del agua’ explica la història d’una noia que s’enamora d’una mena d’home salamandra que viu capbussat a l’aigua i que respira amb brànquies.
4.- ‘The killing of a sacred deer’: és una faula sobre la culpa, amb una estètica recargolada, asèptica i que en el nucli del mal rotllo trobem la relació estranya entre un cirurgià i un adolescent amb qui d’alguna manera sent que té un deute.
5.- ‘Brawl in cell block 99’: tracta d’un exboxejador que comença a treballar com a mula amb un narcotraficant. Trets, droga i guants de boxa, una combinació carregada de testosterona.
6.- ‘The Rocky horror picture show’: musical que està assimilat per la cultura pop des de fa tres dècades, on havia vampirs transsexuals i morts que tornaven a la vida en calçotets de licra.
7.- ‘Musa’: Jaume Balagueró utilitza el mite clàssic de les muses que havien de servir d’inspiració per a les arts en una pel·lícula en què els versos tenen el poder de matar de la manera més subversiva possible.
8.- ‘El secreto de Marrowbone’: és la història de quatre germans que després de la mort de la seva mare viuen sols en una casa prop de la platja. Una casa encantada, on sembla que hi ha un fantasma a les golfes. Alguna cosa encara més retorçada hi ha en aquesta història que ara mateix no vull revelar.
