1.- ‘Gypsy’: ‘Gypsy’ sembla un homenatge a la infinitat de thrillers psicològics dels 90 basats en professionals aparentment equilibrats que en realitat necessiten més teràpia que els seus propis pacients. La sèrie se situa a mig camí del drama, de l’erotisme i fins i tot del terror.
2.- ‘In treatment’: una de les moltes virtuts d’aquesta sèrie és justament que s’allunyava dels artificis per explicar la crisi d’identitat d’un psiquiatra que perd la fe en el seu ofici i acaba demanant ajuda al seu mentor, de qui feia molts anys que estava distanciat. És una sèrie molt rigorosa des del punt de vista dramàtic, ja que a més tractava temes poc habituals a la televisió.
3.- ‘Terapia de choque’: parteix d’una bona idea: una psicoterapeuta intenta superar una ruptura traumàtica amb en la feina, i projecta el seu propi cas en els pacients que tracta, la majoria dels quals són estrelles de l’esport, el cinema o la política. El problema, però, és que si bé s’agraeix el seu punt de frivolitat, desaprofita l’ocasió per elaborar un relat una mica més crític sobre la societat de l’espectacle i les seves nombroses derives psicològiques.
4.- ‘Web therapy’: aquí la protagonista és una terapeuta que fa sessions de tres minuts per internet per eliminar qualsevol emoció innecessària en la relació amb els pacients. Però naturalment això la fa ser molt expeditiva, sovint fins i tot esquerpa, i provoca situacions realment delirants. És una sèrie que serveix com a retrat de la professió, però també com a crítica a l’abús de la tecnologia, que ens està portant a distanciar-nos cada dia més del contacte presencial amb les persones.
5.- ‘Frasier’: una de les millors comèdies televisives de tots els temps. És extraordinària. I si bé la professió del protagonista no era el tema central de la sèrie, que juga més a mostrar els seus encaixos amb la família i les relacions de parella, era una font inesgotable d’acudits sobre l’excentricitat d’alguns pacients o la mateixa actitud de Frasier amb determinades consultes.
6.- ‘Hannibal’: aquesta sèrie té realment molt mèrit, perquè no era gens fàcil tornar a adaptar una figura tan popular i aconseguir una marca pròpia que, a més, en algunes coses fins i tot ha aconseguit superar els seus referents cinematogràfics. Hannibal Lecter no és, com et pots imaginar, el millor psiquiatra del món, entre altres motius perquè es passa el dia pensant en menjar, però poques sèries modernes han sabut tractar tan bé visualment els dimonis interiors i la impossibilitat d’escapar de l’horror.
7.- ‘Mr. Robot’: la psicòloga és la viva imatge de l’espectador i el nostre anhel de respostes amb la personalitat críptica del protagonista. La sèrie fa sortir poc el personatge de Gloria Reuben, però cada vegada que recorre a ella saps que la trama farà un nou tomb a les teves expectatives. ‘Mr. Robot’ ja és tot un clàssic modern per la seva capacitat d’endinsar-nos en un món de conspiracions en què res és el que sembla, però també perquè poques vegades s’ha mostrat tan frontalment, i amb tant rigor, un trastorn de personalitat com el que pateix el personatge de Rami Malek.
8.- ‘The Sopranos’: aquesta sèrie té tants mèrits per enumerar que no te’ls acabaries mai, però crec que la relació entre el Tony i la seva terapeuta és una de les grans troballes d’aquesta joia de la televisió moderna. Ja no només per les grans interpretacions de James Gandolfini i Lorraine Bracco, sinó també pels diàlegs, pels temes espinosos que es tracten a les sessions, i sobretot per aquella tensió que sovint s’apodera de les seves converses.
