Arran de l’exposició “Shomei Tomatsu: el Japó després de la bomba atòmica”, que es pot veure a la Fundació Mapfre fins al 16 de setembre, l’Anna Pou ens introdueix en l’art japonès contemporani i fa una petita repassada de la seva influència a Europa i, més concretament, a Barcelona.
Shomei Tomatsu
Shomei Tomatsu
(1930- 2012) es va fer famós per les fotografies que va fer als afectats per la bomba atòmica mentre treballava de fotoreporter a Nagasaki. Tot va venir arran d’un encàrrec que li van fer per tal de documentar com s’estava reconstruint la ciutat de Nagasaki després de la guerra.
Una ciutat que havia quedat totalment arrasada i on havien mort 40.000 persones instantàniament quan es va tirar la bomba, deixant de banda les malalties i morts que la radiació va provocar molt després de la guerra. Quan estava treballant a Nagasaki se’n va adonar dels esforços que feien els mateixos japonesos per esborrar la destrucció de la guerra i de la quantitat de persones que estaven afectades per la radiació i que encara patien molt.
En una ocasió va dir: “No importa allà on vagi, sempre duc l’ombra de la guerra a sobre. Tothom coneix la gravetat del fet de llençar la bomba atòmica però molt poca gent coneix els efectes i la prolongació de les seves conseqüències”. Aquest era l’objectiu: no fer veure que tot havia passat i alhora preservar a la vegada la memòria històrica.
Contracultura japonesa dels 60
Tomatsu forma part d’una generació d’artistes dels anys 60 de la contracultura japonesa, uns 60 molt reivindicatius amb revolucions estudiantils exactament com passava a Europa també. D’entre aquests artistes crítics val la pena destacar una dona molt interessant que va treballar el tema de la bomba atòmica a través d’una famosa performance: Atsuko Tanaka i el seu Vestit elèctric. Era un kimono fet amb llums elèctriques, en una clara al·lusió, també, al fet que la modernització i la carrera industrial del Japó- simbolitzada aquí amb els neons com els de les grans ciutats nipones- s’estava menjant les tradicions japoneses, cada cop més americanitzades.
La performance al Japó va estar tan de moda com aquí als anys 60. De fet, Tanaka era membre d’un grup de grans performers, el grup GUTAI, creat l’any 1954. Aquests tocaven totes les disciplines però en totes elles l’ús del cos dins la creació era molt important. Una senyal més d’aquesta reivindicació de les seves arrels front un Japó cada cop més americanitzat.
Influència de l’art japonès a Europa
Quimonos, ombrel·les… tots aquests objectes es van posar de moda a Europa ara fa uns cent anys. És llavors quan comença la influència de l’art japonès. Tot allò nipó s’identificarà amb el luxe, la sofisticació i la sensualitat.
Monet
Monet va pintar una japonesa amb quimono que no era ni més ni menys que la seva dona.
Van Gogh
Van Gogh va estar molt influenciat per les estampes japoneses que arribaven a Europa, sobretot per les del gran pintor japonès Hokusai.
Puccini
La moda japonesa arriba a totes les disciplines artístiques i fins i tot Puccini agafa una Geisha com a protagonista d’una de les òperes més famoses del món: Madama Butterfly.
Frank Lloyd Whright
En l’arquitectura també es fa evident aquesta influència a partir de principis del s. XX, amb un dels pares de l’arquitectura moderna. Lloyd va fer un viatge iniciàtic al Japó l’any 1905 i a partir de llavors va incorporar les diferents alçades dels teulats tan típicament nipones a les seves cases de Chicago. També va agafar del Japó aquesta unió tant gran entre casa i jardí, entre casa i natura, com en el cas de la famosa casa de la Casacada.
Arquitectura japonesa a Barcelona
A la nostra ciutat hi ha molts edificis importants d’arquitectes japonesos. Aquí teniu uns exemples:
Arata Isozaki
Va participar activament en la construcció de la Barcelona olímpica amb el Palau St Jordi – que es considera una obra mestra d’enginyeria- i més endavant va fer els accessos al Caixaforum.
Toyo Ito
Un dels arquitectes més reconeguts del món, que va rebre el Premi Pritzker – considerat el Nobel de l’arquitectura- ara fa pocs anys, té a Barcelona edificis tan emblemàtics com les Torres Porta Fira. Van ser pensades per retre homenatge a les dues torres venecianes que hi ha a la Plaça Espanya, a la entrada del recinte ferial de l’any 1929. Toyo Ito és també un gran admirador de Gaudí i va decidir de retre homenatge a la façana de la Pedrera, que queda molt a prop, a través les formes ondulants de l’edifici Suites Avenue, també al Passeig de Gràcia.
Etsuro Sotoo
I sembla que els japonesos tenen especial admiració per Gaudí, ja que l’escultor que actualment està continuant els treballs de la Sagrada Família és precisament un japonès: Etsuro Sotoo
