Què?
El Dia Mundial de la Poesia se celebra el proper diumenge 21 de març. Un dia proclamat per la Unesco. Aquí, a Barcelona, com en altres ciutats i poblacions, també se celebra, gràcies a l’impuls de la Institució de les Lletres Catalanes. L’acte central es farà el mateix diumenge a l’Arts Santa Mònica.
Quan?
Diumenge 21 de març 2021 | A partir 17 h
On?
Arts Santa Mònica (La Rambla, 7)
Com?
L’acte es retransmetrà per streaming a través del canal de Youtube de la Institució. Es preveu fer l’acte però sense públic, però si la situació ho permet, es podrà fer amb públic presencial d’acord amb les pautes i l’aforament indicat pel centre (per confirmar).
Programa (17 h):
- “Una hora com aquesta” de Felícia Fuster, per Xavier Serrano.
- Projecció de les entrevistes a Lluïsa Julià, Pilar Parcerisas i Enrica Mata.
- Lectura del poema “No em despulleu” de Felícia Fuster, per Odile Fernández (Fundació Catalana Síndrome de Down).
- Visita virtual a l’exposició “Plurivisions”, amb Pilar Parcerisas.
- Lectura de la versió en àrab, anglès, castellà i urdú de “No em despulleu”, pel grup de COA2 del Casal d’Infants del Raval.
- “Història d’un vol ras”, actuació audiovisual d’Alba G. Corral i Gemma Planell (Tutu).
- Lectura de la versió en anglès de “No em despulleu”, per Nupur Patel (Lincoln College, University of Oxford), i en portuguès, per George Newton (Hertford College, University of Oxford).
- “Qui” i “No em despulleu” de Felícia Fuster, per Anna Andreu i Marina Arrufat. Dansa i coreografia a càrrec de Carlota de Carvajal.
- Muntatge audiovisual a càrrec d’alumnes del Centre Universitari de Disseny BAU, amb un retrat il·lustrat de Felícia Fuster a càrrec de Marc Pallarès.
El poema
La Institució de les Lletres Catalanes ha es escollit el poema “No em despulleu” de Felícia Fuster (poeta, pintora i traductora barcelonina – 1921-2012) per celebrar el Dia Mundial de la Poesia
“No em despulleu“
Abans
que el gran compàs no em paralitzi
amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és.
Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca,
calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.
Felícia Fuster
Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra»,
Aquelles cordes del vent, 1987]
