En els darrers 13 anys, la Montse ha superat quatre càncers. MONTSE RICART "Sense l'ajuda psicooncològica no sé si hagués fet el quart tractament. Potser hauria tirat la tovallola i pensat, fins aquí ha arribat la meva vida. Són processos molt llargs i hi ha moments en què t'ajuden a aixecar-te. No són només coses físiques, et toquen la teva vida, has de parar de treballar perquè no t'aguantes. Jo tinc fills i pensava: és que es quedaran sense mare! O t'ajuden d'alguna manera o és bastant insuperable." La Núria Sánchez és psicòloga especialitzada en malalts amb càncer i ha estat al costat de la Montse durant l'últim tractament. NÚRIA SÁNCHEZ, psicooncòloga de l'Hospital Clínic "El diagnòstic és un gran impacte pel pacient i es caracteritza per un sentiment de por, davant l'amenaça de morir, hi ha molta incertesa, tristor, ràbia... El pacient s'ha d'enfrontar a molts reptes, intervenció quirúrgica, quimioteràpia... Acaben sent processos molt llarg que desgasten psíquicament. I quan acaba el procés la persona pot tenir seqüeles que poden afectar la vida futura." De tot això se n'ha parlat avui al IV Congrès Nacional de Piscooncologia que insisteix en la necessitat que aquests especialistes formin part del tractament de la malaltia des de la detecció. MARIA DIE, presidenta de l'Associació Espanyola de Psicooncologia "Desde el momento en que un paciente se encuentra un sintoma, tiene sospechas de que puede tener un cancer hasta el final del proceso que puede entrar en una etapa de supervivencia, con procesos de adaptacion, social, laboral hasta la etapa terminal en el caso de que la enfermedad progrese." Actualment un 20% dels malalts demana assitència emocial tant per a ell com per als seus familiars que sovint també necessiten aquest suport. A Catalunya hi ha una vintena de psicooncòlegs que treballen als hospitals públics integrats en el mateix tractament oncològic, un nombre insuficient, però, per donar resposta a tota la demanda.
