La Comissió de Memòria i Patrimoni de la Prosperitat defensa la protecció i conservació de diversos elements que consideren patrimoni del barri. L’associació de veïns insisteixen a reunir-se amb representants de l’Ajuntament amb capacitat de decisió sobre patrimoni per elaborar un catàleg d’elements a preservar amb uns objectius. És una proposta que van fer arribar a la legislatura passada, però que encara no s’ha materialitzat.
L’entitat considera urgent i necessari definir aquest catàleg “per no haver de lamentar futures pèrdues irreparables“. Posen com a exemple l’enderroc de la casa de Flor de Neu número 21, la destrucció d’un balcó centenari a Joaquim Valls número 49 o la desaparició d’una de les finques icòniques del barri: Vila Concepció. El Districte de Nou Barris ha explicat a betevé que es reunirà amb les entitats interessades “per tornar a valorar la situació”.
Una llista provisional
L’associació de veïns de la Prosperitat demana actualitzar el catàleg de patrimoni amb criteris que tinguin en compte el paisatge urbà, la memòria històrica o el medi ambient. Sota aquestes premisses han identificat una quarantena d’elements al barri. Una part important de la llista inclou les cases gairebé centenàries amb elements que les identifiquen.
“Sota el terrat d’aquestes cases hi una càmera d’aire amb unes obertures a l’exterior, són els respiradors. La seva funció és mantenir la temperatura estable al llarg de l’any”, comenta Joan Catafal de l’Associació de Veïns de Prosperitat. A banda dels respiradors, també hi ha “elements embellidors”, com esgrafiats o rajoles vidriades que “dignifiquen” aquestes edificacions.
Un únic arbre catalogat al barri
La Comissió de Memòria lamenta que l’únic arbre catalogat del barri, una acàcia del Japó, no rep el manteniment adequat. “L’arbre sembla que està en un període de decreixement o envelliment i caldria fer-li un tractament per ajudar a revitalitzar-lo”, comenta Catafal.
A l’escrit presentat a l’Ajuntament hi figurava també el manteniment i cura de l’art urbà. “Tenim escultures i no hi ha un manteniment acurat”, assenyala Catafal. És el cas del mural de formigó ‘Murs’, de Sergi Aguilar, que pràcticament ha desaparegut a la via Júlia. També alerten que el conjunt escultòric ‘Escullera’, de Jaume Plensa, torna a ser víctima de l’incivisme.
La caseta del conserge d’una escola fallida
Un dels elements inclosos en el catàleg provisional és la caseta situada al costat de l’església de Santa Engràcia. Aquest edifici va ser la casa del conserge del projecte de l’Escola Arnau de Vilanova, iniciat l’any 36. “Era una escola innovadora i progressista, amb coeducació, horta, classes als terrats i amfiteatre”, comenta Catafal. L’arquitecte Xavier Pla Pujol va ser l’encarregat de fer els plànols d’aquest projecte que havia d’acollir un miler d’alumnes.
“El 26 de gener les tropes franquistes van entrar per la Diagonal, i el 2 de febrer el mossèn va recuperar les claus de l’església per al culte“, expliquen. Els veïns van arribar a plantejar la necessitat de mantenir l’escola i traslladar l’església en un altre lloc. Aquesta idea no va prosperar, tot i això es van continuar fent classes dins la parròquia.
Mentrestant, la caseta la va fer servir l’alcalde de barri i també va funcionar com a local de reunió per als joves. “Hi va passar molta gent, però actualment està en desús. És una edificació humil que ens recorda la presència d’un projecte trencat l’any 39 que hauria canviat molt l’educació de la mainada”.
