El capità general de Catalunya i comte d'El Asalto, Francisco González y de Bassecourt, va autoritzar el 1783 l'obertura del carrer Nou de la Rambla. S'hi va fer un carrer ample que, durant molts anys, va dur el seu nom. Va ser l'artèria principal del Raval, i havia de connectar la Rambla amb la muralla de terra, camí de Montjuïc. ANTONIO NAVARRO, comerciant del carrer Nou de la Rambla "Les obres van començar l'any 1785 i van estar parades sis mesos, perquè una part del convent de les Carmelites Descalces impedia que el carrer arribés fins a la Rambla. Llavors hi va haver d'intervenir la Cort i decidir l'enderrocament d'una part de l'edifici perquè el carrer arribés fins a la Rambla." Des dels inicis va ser una via amb edificis nobles, amb soterrani i un màxim de quatre pisos. Encara avui es conserva el primer edifici que s'hi va construir. ANTONIO NAVARRO, comerciant del carrer Nou de la Rambla "És de 1789, i es va rehabilitar el 1992. En principi tenia un seguit d'esgrafiats, el que passa és que en fer-ne la rehabilitació es van destruir, estaven en molt mal estar. Precisament aquest carrer hi havia molts edificis amb façanes esgrafiades i, a més, amb tonalitats molt dispars, roses, blaus, verds, eren uns edificis que feien patxoca." Un dels edificis més coneguts del carrer Nou de la Rambla és el Palau Güell, obra de Gaudí. Però no és l'únic immoble on l'arquitecte va deixar-hi empremta. ANTONIO NAVARRO, comerciant del carrer Nou de la Rambla "Aquest edifici pertanyia al doctor Castellví, que vivia al carrer Arc del Teatre i era amic íntim de Gaudí, i li va encarregar la rehabilitació, molt sòbria, de la façana." El carrer de Conde d'El Asalto va ser el primer de la ciutat que es va construir amb voreres, clavegueram i terra empedrat, i amb dos carrils de circulació, un d'entrada i un altre de sortida. Va ser un dels primers carrers moderns de la ciutat.
És aleshores quan es va planificar la construcció de diferents carrers que havien d’unir la ciutat amb les viles properes. Construït en mig d’horts, es va pensar com un carrer nou i ample, i es va dotar de serveis poc utilitzats fins aleshores, com clavegueres i terra empedrat. En un primer moment es va anomenar Conde del Asalto i no va ser fins a l’època de la República, que va canviar de nom. L’any 1939, acabada la Guerra Civil, va tornar a dir-se Conde del Asalto, nom que va mantenir fins a l’any 1979, quan definitivament el van rebatejar Nou de la Rambla.
