(ACN/Redacció) Òmnium Cultural, Irídia i l’ANC recorreran la decisió del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona d’amnistiar els 46 policies espanyols investigats per cometre violència policial durant la celebració del referèndum de l‘1 d’octubre del 2017. Les tres entitats, personades com a acusació popular —en el cas d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana— i acusació particular i popular —en el cas d’Irídia— al·legaran en els seus recursos que la brutalitat policial per part dels policies contra la societat civil contravé l’article 3 del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i amnistiar-los implica una vulneració del mateix per part de l’Estat.
Òmnium, Irídia i l’ANC insisteixen que la llei d’amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial, i que els actes investigats queden exclosos de l’àmbit de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH i, per tant, són actes exclosos a l’article 2 de la llei d’amnistia.
Denuncien lentitud judicial
Les tres entitats, que formalitzaran els recursos durant els pròxims dies, han denunciat durant tot el procediment la lentitud judicial en aquesta causa. Les acusacions també lamenten que, set anys després dels fets, no s’hagi celebrat cap judici i que les víctimes de la brutalitat policial encara no hagin pogut accedir al seu dret a la justícia, a la veritat i a la reparació.
Jupol ho celebra: “Finalitza el calvari judicial”
Per la seva banda, el sindicat policial Jupol ha celebrat la decisió que “finalitza el calvari judicial” dels agents. El sindicat es mostra contrari a la llei d’amnistia perquè “iguala” els policies amb els “promotors d’un intent de cop d’Estat i els responsables de terrorisme de carrer i greus aldarulls als carrers de Catalunya”. També ha defensat l’honorabilitat i innocència de tots els agents, que van actuar “en compliment de les ordres legítimes dels seus superiors, en compliment d’un manament judicial i amb l’únic objectiu de mantenir l’ordre públic i garantir la seguretat ciutadana“.
No obstant això, mostra la “comprensió” per la decisió de molts agents de posar fi a un procediment judicial “excessivament llarg”. A més, assegura que els agents van patir una “campanya d’assetjament i difamació”, a més d’amenaces i violència, per part de sectors independentistes.
