Com cada dia l'intèrpret de llengua de signes de BTV repassa les notícies abans d'entrar a plató. Constantment salten a la palestra nous personatges públics que cal anomenar. Per saber com es fa visitem la Federació de Sords de Catalunya, on ens expliquen que en un principi molts noms es lletregen, però a la llarga la majoria acaben tenint un signe propi que els identifica més ràpid. Tot sovint és un tret físic, com per exemple, la mandíbula que identifica Artur Mas... o l'ull del líder d'Esquerra, Oriol Junqueras. D'altres, tenen més història. ANTONIO MARTÍNEZ president de la FESOCA "Albert Rivera es fa amb aquest signe perquè va fer una campanya fa temps en què sortia despullat." Per la nova alcaldessa, Ada Colau, de moment, hi ha dos variants. Un que l'identifica pels cabells i l'altre per la piga que té al nas. Només el temps i l'ús que se'n faci determinaran quin s'acaba imposant. Una mostra claríssima que la llengua de signes és viva i s'adapta al lloc i el moment. ANTONIO MARTÍNEZ president de la FESOCA "Us penseu que ens reunim com en un claustre per decidir, com si fóssim la Reial Acadèmia de la Llengua? No, no és així, això és sobre la marxa." I això fa que per exemple, la famosa cella de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero s'usi de maneres diferents depenent del lloc. ANTONIO MARTÍNEZ president de la FESOCA "Casualment a Zapatero a Madrid li van donar aquest signe, per la cella, però aquí li fem aquest altre." La professió també ajuda. Així, Teresa Forcades s'identifica com "una monja". I per designar la nova alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, que abans era jutgessa, es fa aquest gest... Arribats a aquest punt, un personatge fàcil d'endevinar... Eectivament, la famosa cua representa Pablo Iglesias, i per extensió també el partit, Podem, que també s'anomena amb altres signes. ANTONIO MARTÍNEZ president de la FESOCA "Podem, amb el gest del verb 'poder' i la imatge del logotip de Podem." Varietat de símbols amb un objectiu clar, fer-se entendre de la manera més ràpida i clara.
Constantment surten a la palestra nous personatges públics, ja siguin polítics o futbolistes, que cal anomenar dins la llengua de signes dels sords. Des de la FESOCA, la Federació de Sords de Catalunya, el president, Antonio Martínez, explica que en un principi “molts noms es lletregen, però a la llarga la majoria acaben tenint un signe propi que els identifica més ràpid.” Això passa tant amb els personatges públics com amb els particulars, per facilitar i agilitzar la comunicació.
Trets físics i gestos determinen el signe
Un signe que, tot sovint és un tret físic, com per exemple, la mandíbula que identifica Artur Mas; l’ull del líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, o els llavis de Felipe González. A vegades, també pot ser un gest, com en el cas de l’expresident de la Generalitat, que es passava la mà sovint pels cabells. D’altres, tenen més història. Al líder de Ciutadans, Albert Rivera, se’l designa amb el mateix gest que el va donar a conèixer en la seva primera campanya electoral, on apareixia nu al cartell. Per la nova alcaldessa, Ada Colau, de moment, hi ha dues variants. Una que l’identifica pels cabells i l’altra, per la piga que té al nas. Només el temps i l’ús que se’n faci determinaran quina s’acaba imposant.
La llengua de signes, viva i adaptable
Una mostra claríssima que la llengua de signes és viva i s’adapta al lloc i el moment. A la llarga acaben triomfant els signes més clars i ràpids de fer, i es consoliden d’una manera espontània, sense cap decisió oficial. Des de la FESOCA, volen deixar clar que “no es reuneixen en un claustre per decidir, com si fóssim la Reial Acadèmia de la Llengua” i que els signes van fixant-se sobre la marxa. I fins i tot de manera diferent, depenent del territori. Un exemple n’és el signe que identifica l’expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. La famosa cella s’usa com a base, però el gest és diferent depenent de si el fa algú de Madrid o Catalunya.
De fet, dins la llengua de signes catalana, que “és un 40% diferent a la castellana” també hi ha variants dialectals, igual que en el català oral. Això depèn, sobretot, de les diferents escoles de sords al territori que poden emprar signes diferents per a un mateix concepte o acció. En àmbit internacional hi ha moltes diferències, molts sords empren una mena de estàndard basat en l’anglès que ajuda a comunicar-se, perquè les diferències de signes, per exemple, entre la llengua japonesa i la catalana fan que la comunicació sigui molt complicada.
La professió del personatge també facilita a vegades identificar el personatge. La monja Teresa Forcades, per exemple, es reconeix per com s’ajusta la toca típica de les monges. I en el cas de l’actual alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, pel gest de picar amb la maça del jutge, professió que tenia abans d’entrar a la política.
