Són professionals dels disturbis. Cares que es repeteixen en cada enfrontament amb la policia. Sobretot, durant les celebracions esportives. Els és igual l'equip. Segons càlculs dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana, es tracta d'un grup d'unes 400 persones. Actuen per lliure, sense cap coordinació. Això sí, deixen un rastre més que evident. Molts tenen atecedents per actes vandàlics i atemptat a l'autoritat. Per exemple, dels 21 detinguts pel Mundial de Futbol, prop de la meitat ja estaven fitxats per delictes similars. A Canaletes, amb els títols del Barça, va passar el mateix. JOAN CARLES MOLINERO, cap dels Mossos a Barcelona "Són multireincidents dels desordres. Nosaltres cada cop que els detenim, ho posem en coneixement de la fiscalia." Però més enllà d'això, poca cosa es pot fer. Amb la llei a la mà, ni se'ls pot enviar a la presó ni prohibir-los anar a celebrar un títol esportiu. Això sí, almenys s'intententa que paguin el que han destrossat. I sembla que funciona. En els darrers quatre anys, l'Ajuntament ha guanyat la meitat dels judicis contra els vàndals. Molts altres estan pendents de sentència i només en un 12% dels casos s'ha absolt als detinguts, sovint, perquè la policia no té proves suficients contra ells. Pels responsables municipals, són uns resultats esperançadors. Demostren que el vandalisme no sempre queda impune. Una lliçó que a més d'un li servirà per controlar els seus impulsos en properes celebracions.
Per exemple, dels 21 detinguts en les celebracions del Mundial de futbol, nou eren reincidents pels mateixos fets, mentre que dels 104 detinguts en la celebració del títol de Lliga del Barça d’enguany, una trentena tenia antecedents per aquests fets.
Els darrers quatre anys, l’Ajuntament s’ha personat en 123 judicis per vandalisme, la majoria (93) relacionats amb les celebracions blaugrana, però també amb el macrobotellon i la manifestació al forat de la vergonya. D’aquests judicis, un 38% està pendent de sentència. Dels restants, l’Ajuntament n’ha guanyat la meitat i n’ha perdut un 12%. En cas de guany, el detingut ha de pagar per les destrosses comeses i, si no pot assumir la totalitat dels costos, es preveu arribar a un acord econòmic.
Les autoritats consideren que no hi ha d’haver impunitat davant del vandalisme i, en els propers anys, volen continuar en la mateixa línia.
