L'Enric coneix l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat gairebé des de la seva creació. Han passat uns quants anys i l'evolució de la seva situació és evident. ENRIC ROVIRA "Fa 30 anys, ser una persona amb discapacitat era, inclús, per moltes famílies, persones que s'amagaven, persones que et deien que no podies mirar i que la gent tenia molts tabús." L'exclusió social és un dels punts contra els que lluita des de fa 30 anys aquest institut que engloba a totes les associacions i persones de Barcelona amb algun tipus de discapacitat. Un altre dels objectius, fer de Barcelona una ciutat accessible per a tots. Tots els autobusus ja estan adaptats a les persones amb discapacitats físiques. Ara,l'objectiu, aconseguir-ho també amb el metro que en moltes parades encara compta amb barreres arquitectòniques. I encara tenen una altra demanda: CARME RIU, membre de l'IMD "Encara cal que se'ns escolti molt. Que se'ns escolti molt i aprenguin dels nostres sabers, que se'ns reconeguin." MARÍA JOSÉ VÁZQUEZ, membre de l'IMD "Potenciar que la persona con discapacidad física sea la protagonista de su proyecto de vida y sea la que decida que proyecto de vida quiere llevar adelante." Per això, demanen que es potenciïn potenciar projectes i equipaments que permetin que les persones discapacitades aconsegueixn el màxim d'autonomia.
