Li diuen l'or dels drapaires... I no només pel color, sinó pel preu al qual es paga. El coure, a l'igual que la resta de materials que recullen, fa mesos que nota la crisi: ha baixat dels nou als tres euros al quilo. EVA VILLAGRASSA, ferrovellera "Ha baixat els preus, la quantitat de clients, la qualitat d'allò que ens porten... es nota moltíssim." TONI RODRÍGUEZ "Val més el viatge que el que em tenen que donar. Però, què fem amb el paper? Si el portem al contenidor què? val més portar-ho aquí i per una voll damm ja en tinc." Dels 200 establiments com aquests dedicats a la recollida de material que hi havia fa uns anys a Barcelona només en queden una dotzena. També ha canviat el perfil del qui fa la feina bruta. Al Poblenou, aquesta és una imatge habitual. Una trentena de senegalesos han convertit la recollida de ferralla en carros en la seva manera de sobreviure. EDWIN ATAINDUM, drapaire "Un año: recogiendo el papel, hierro, palet... todo de cosas con mi carro." "188 sí... a 3,80 euros. Se puede vivir con esto, es poco o mucho? Se puede vivir... mejor que nada." Aquest és un districte en plena transformació urbanística i, per tant, un dels que més brossa genera. El gremi es queixa per la mala imatge que aquest nou perfil de drapaire dóna a la ciutat. LLUÍS ORTÍZ DE ZEVALLOS, director executiu del Gremi de Recuperació de Catalunya "Demanen una professionalització del servei... Punts de recollida a cada districte". Ells són l'últim esglaó d'una cadena que ha passat per èpoques millors.
