(ACN) La Generalitat s’ha personat com a acusació popular en el cas de les tortures a Carles Vallejo a la prefectura de policia de la via Laietana durant el franquisme. Ho ha avançat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en una roda de premsa acompanyada pel mateix Vallejo. “Fins ara s’havia optat per girar full però des del govern diem clarament que això s’ha acabat”, ha apuntat Ubasart, que ha dit que “ha arribat el moment d’obrir processos judicials que esclareixin els fets i estableixin la veritat jurídica”.
Alhora, ha considerat que seran reparadors per a la víctima i per al conjunt de la societat. Irídia i Òmnium, impulsores de la querella, han valorat positivament que Justícia hagi decidit pronunciar-se i han exigit a la jutgessa que admeti a tràmit la demanda.
Marcar precedent
Ubasart ha indicat que amb aquesta acció espera “obrir camí” i que aquest cas sigui el desencadenant de l’obertura d’altres: “Aquest cop, empenyem decididament per obrir procediments judicials relacionats amb els crims de la dictadura”, ha comentat la consellera, que ha dit que aquesta acció pionera possibilitarà “esclarir la veritat jurídica dels crims del franquisme”.
S’emparen en la Llei de memòria democràtica
La consellera ha detallat que la Llei de memòria democràtica estatal dona cobertura a un moviment d’aquestes característiques atès que l’article 2.3 recorda que tota la normativa vigent, inclosa la Llei d’amnistia, s’interpretarà d’acord amb el dret internacional i els drets humans. D’aquesta manera, s’estableix que els crims de guerra, lesa humanitat, genocidi o tortura no poden prescriure ni ser amnistiats, i que s’han d’investigar. En paral·lel, la creació de la Fiscalia de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica reforça aquesta via.
Per la seva banda, Carles Vallejo ha reivindicat que aquesta “no és una acció personal”, sinó que “pretén fer cultura democràtica”. En paraules seves, es tracta d’una querella “documentada, rigorosa i amb fets probatoris” que té com a objectiu esdevenir un “element mobilitzador i pedagògic” que ajudi a evitar les involucions de l’extrema dreta.
Recorregut judicial de la querella
El mes de novembre del 2022, sota el lema “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria”, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre’s poques setmanes després de l’aprovació de la Llei de memòria democràtica i al·ludia crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.
Actualment la judicatura s’ha de pronunciar sobre si admet o no a tràmit aquesta demanda. Per la seva banda, la Fiscalia Provincial de Barcelona ha instat a arxivar la causa i s’ha remès al principi de legalitat penal, a la Llei d’amnistia del 1977 i a la prescripció dels delictes per no investigar el cas.
