L’exdirector ha negat que hagués conegut “mai” o sentit a parlar dels tresorers de Convergència Democràtica de Catalunya Carles Torrent i Daniel Osàcar. I finalment ha negat “rotundament” que Ferrovial s’aprofités mai de la influència de Convergència per aconseguir adjudicacions d’obres públiques. Sí que ha recordat que les dues obres més importants que l’empresa va fer a Catalunya són la Línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, on precisament es fa el judici.
El fiscal Emilio Sánchez-Ulled li ha mostrat diverses comunicacions, en què Millet li recordava els pagaments que tenia pendents Ferrovial. Buenaventura ha negat que mai pressionés Millet per fer que l’empresa aconseguís més adjudicacions, tot i que sí que ha admès que el cap de zona de Barcelona li va dir que Millet tenia “contactes” que els podrien ajudar a aconseguir contractes “amb privats i potser també amb la Generalitat”.
Segons l’exdirectiu, les aportacions de Ferrovial es feien per tres conceptes: com a patrocinador del concert inaugural de la temporada, del cicle Palau 100 i com a membre d’honor del Palau. Buenaventura ha justificat aquests patrocinis per donar a conèixer l’empresa i guanyar bona reputació a Catalunya i ha destacat que “de zero vam passar a 180 milions amb clients privats el 2006”.
Ha explicat que habitualment les reunions les feia a soles amb Millet i que van continuar després quan va estar destinat a Polònia i quan el van ascendir perquè les relacions entre Jordi Montull i el seu successor, Andrea Rossignani, eren “molt tenses”. També ha explicat que el president del Palau era “molt insistent” per aconseguir més aportacions i li havia comentat reiteradament el “dèficit del Palau o la falta de liquiditat” per poder contractar amb antelació les grans orquestres i les seves queixes per l’augment dels caixets. Ha remarcat també que un cop es va liquidar l’obra del Palau, no va tenir cap més reunió amb Millet.
El cap de Relacions Institucionals defensa el prestigi que els donava el Palau
L’exdirector de Relacions Institucionals de Ferrovial Juan Elizaga ha declarat que els patrocinis de l’empresa al Palau de la Música estaven justificats perquè es tractava d’una institució “reconeguda mundialment” i volien que els servís per “introduir-nos en el mercat català”. Elizaga ha explicat que les aportacions es van “tallar” el 2009 amb l’entrada dels Mossos d’Esquadra al Palau i l’inici de la crisi econòmica a Espanya.
Com l’altre directiu de Ferrovial, Elizaga també ha negat cap relació entre els patrocinis i l’adjudicació d’obra pública i ha assegurat que les contraprestacions que rebia l’empresa eren les “adequades” segons els convenis. També ha negat que conegués els tresorers convergents Cales Torrent i Daniel Osàcar i ha reconegut que coneixia l’exdiputat Jaume Camps, però que no hi tenia “cap tracte”.
Elizaga ha explicat que es reunia “cinc o sis cops l’any” amb Jordi Montull principalment per organitzar el concert inaugural, definir el llistat de convidats i demanar-li més entrades. D’aquests temes, ha dit, també en parlava amb Rosa Garicano, exresponsable de Publicitat i Mecenatge. El fiscal ha intentat demostrar que Ferrovial tenia una relació excepcional amb el Palau. Per això, li ha preguntat quins altres patrocinis tenia Ferrovial i Elizaga ha parlat de convenis amb la Universitat de Màlaga, per 1,8 milions d’euros; la Universitat Complutense, per més d’un milió, i amb el FC Barcelona per uns 600.000 euros.
La fiscalia acusa els dos exresponsables de Ferrovial de ser inductors d’un delicte de tràfic d’influències continuat i coautors de delicte continuat d’Administració deslleial.
