Al tancament de la Model, doncs, no només s’hi oposen els funcionaris de presons, també els familiars i els amics dels interns. Un d’ells és l’exdelinqüent Daniel Rojo Bonilla, que va estar reclòs a la presó de l’Eixample durant nou anys i que actualment hi visita amistats sovint. A les dècades dels 80 i els 90 va atracar prop de 150 entitats bancàries i se’n va emportar més de 10.000 milions de pessetes. Ja fa temps que ha deixat enrere el delicte i les addiccions i ara és el president de la nova associació.
L’entitat s’ha constituït aquesta setmana per un motiu concret. Segons David Peña, el seu assessor, es demana “que respectin els drets dels interns i que la Model no es tanqui fins que no estigui obert un nou centre a Barcelona ciutat”. Denuncien, a més, que ni als familiars ni als mateixos presos no se’ls ha explicat amb claredat com serà, si es produeix, aquest tancament. De fet, el tresorer de l’associació, Simón Montero, assegura que, per aquest motiu, dins el centre “s’està vivint una situació d’incertesa i els interns s’estan posant molt nerviosos”.
També creuen que allunyar els presos preventius de la ciutat podria perjudicar-ne la relació amb famílies i amics. “Qui pateix les conseqüències d’una condemna són els familiars i si, a sobre, els posem obstacles com que hagin de desplaçar-se fora de Barcelona…”, afegeix Rojo, i assenyala que no tothom té els recursos econòmics suficients com per permetre’s desplaçaments “de molts quilòmetres”. D’altra banda, Peña assegura que un pres preventiu té dret a ser visitat i “no és just afegir impediments a la seva situació”. Tot i que encara els queda feina per eixamplar el teixit associatiu de l’entitat, ja preparen protestes pacífiques per fer-se escoltar.
