L'estafa va córrer gràcies al boca-orella entre els veïns. Sobretot, a Sant Andreu, d'on són la majoria de víctimes. Una de les acusades es feia passar per funcionària de la conselleria d'Habitatge. Segons ella, això li permetia adjudicar els pisos de protecció oficial a qui volgués. Només calia que els afectats li donessin una paga i senyal per agilitzar-ne els tràmits. Però el frau no només es limitava al sector immobiliari. També prometien ajudes públiques a persones amb incapacitats físiques o mentals. Així, van caure més de dues-centes cinquanta persones. En menys de tres anys, els acusats van aconseguir tres milions d'euros. Durant mesos, els acusats i les víctimes s'anaven reunint fins que aconseguien que signessin els contractes. I no només això. També els oferien un sistema d'inversions amb una alta rendibilitat. En realitat, però, era una estafa piramidal. Ara la fiscalia demana per als quatre acusats una pena de vuit anys de presó.
