Restes de peces de ceràmica, ampolles medicinals, monedes o cartutxos de caçadors són objectes relativament fàcils de trobar a la serra de Collserola. Estan a la vista de qualsevol, mimetitzats amb la muntanya des de fa dècades. L’Ivan Patrici Navarro, historiador i veí de Nou Barris, ha decidit recollir-los i exposar-los a l’Espai Via Favència en una mostra coordinada per l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris.
En la mostra “Desterrats. Cròniques del passat”, l’historiador es pregunta què hi ha on no hi ha ningú? i obre un debat sobre què s’ha de fer amb aquests objectes que han quedat en alguns espais de la serra on abans hi havia activitat humana.
Una antiga moneda inspira la mostra
Arran d’una passejada a la serra propera a les Roquetes, l’Ivan Patricio Navarro va trobar una moneda francesa de la dècada dels 50, just darrere les cases autoconstruïdes del barri. “Això t’activa el xip imaginatiu, al costat de la moneda vaig trobar un pot de medicina per a la bronquitis, i això permet redescobrir la vida quotidiana de la gent que abans hi vivia“, explica l’historiador.
A partir d’aquí va senyalitzar sis punts en un mapa dels anys 60 de la serra on hi havia hagut alguna activitat humana. “Vaig començar a caminar per la muntanya, per camins i em vaig trobar que la vida antròpica s’havia mimetitzat amb les herbes i arbres”, afegeix.
Ceràmica d’antics monestirs, pots de medicina o joguines
El material que més ha trobat ha estat ceràmica, un material molt emprat fins a la segona meitat del s. XX. “Quan es trencava la gent ho llençava, però en alguns casos es reciclava com es pot veure al mur de la Clínica Infantil Stauros, per al morter van fer servir vaixelles, rajoles i vidres”, explica Navarro.
La majoria de les peces van acabar abocades i oblidades en camins. “Et pots trobar pràcticament ceràmica des del segle XIV fins al segle XIX, has de tenir una experiència per poder datar, però és un viatge històric a través de la ceràmica“. També s’hi poden trobar peces de ferro d’eines, sobretot en zones on hi havia explotació agrària.
Un dels espais on es veuen més restes és a tocar de l’Hospital de Sant Llàtzer. “Quan va deixar de funcionar van llençar-ho tot: ampolles medicinals, pots de mata-rates, colònies, joguines dels nens. Tot plegat crea un puzle molt distòpic“.
Deixalles o patrimoni?
Entre els objectes exposats hi ha també una capsa de Ricola, amb data de caducitat de l’any 2009. “No ha passat gaire temps, però en aquest temps ningú l’ha recollida, però quan un arqueòleg del futur excavi podrà datar-ho en el primer decenni del s. XXI”, assenyala. D’aquí surt la reflexió sobre allò que és patrimoni i què es deixalla.
Aquest és precisament un dels objectius de la mostra. “Per a mi el patrimoni ha de ser un consens. Per això vull obrir el debat i fer la consulta als ciutadans i ciutadanes de Nou Barris per veure què consideren patrimoni”, conclou Navarro.
