origen carnestoltes carnaval

Et preguntes quin és l’origen del Carnestoltes? Cal buscar-lo en antigues festes paganes d’hivern que ja se celebraven en l’època dels grecs i els romans. El Carnaval està estretament lligat al calendari lunar. També és una celebració que gastronòmicament parlant representa la festa de la carn. D’aquí ve la tradició de començar, amb el Dijous Gras, menjant botifarra d’ou, truita i coca de llardons. S’acaba al cap de set dies, amb l’enterrament de la sardina.

Origen del Carnaval i calendari del Carnestoltes

El Carnaval és una festa mòbil en el calendari que depèn de la primera lluna plena posterior a l’inici de la primavera. El diumenge anterior a aquesta lluna plena és el Diumenge de Rams. Si comptem quaranta dies enrere arribem a Dimecres de Cendra, primer dia de la quaresma i últim dia de Carnaval.

Dijous Gras

Set dies abans de Dimecres de Cendra arrenca el regnat del Carnestoltes, un regnat breu. Abans de cedir el poder a la seriosa Quaresma, celebració pròpia de la litúrgia cristiana, permet la disbauxa, les disfresses i els excessos. Tot comença amb el Dijous Gras, un clar exemple del lligam entre el Carnaval i la gastronomia. Si bé la quaresma és temps de sacrifici i de no menjar gaire, el Carnestoltes és la festa de la carn. És típic menjar botifarra d’ou, truita i coca de llardons.

De fet, el Dijous Gras també és conegut com el dia de la truita.

L’enterrament de la sardina

Els dies següents són jornades de disfresses, rues i diversió que culminen amb el Dimecres de Cendra, dia de l’enterrament de la sardina, on es tradició menjar sardina a la brasa. És una cerimònia teatral en què se simula la mort del Carnestoltes i que significa també l’enterrament de la disbauxa per donar pas al sacrifici de la quaresma.

Quaresma

Històricament els dos personatges han representat la lluita entre la diversió i la seriositat. La Quaresma és un personatge de la tradició cristiana que marca al calendari 40 dies d’austeritat, també en l’aspecte gastronòmic. Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es pot menjar peix.

La quaresma s’acaba el Diumenge de Pasqua i és la preparació per a la Setmana Santa.