L’Escola Oficial d’Idiomes de Drassanes va obrir portes el gener del 1971. Es convertia així en la primera escola d’aquestes característiques a Catalunya. Aquest any està de celebracions, fan 50 anys més un de vida. La pandèmia, com recorda la Manuela Rubio, secretària acadèmica de l’escola, “ens ha fet endarrerir un any les celebracions, però ho hem celebrat amb moltes ganes i il·lusió”.
Un vincle especial entre alumnes i professors
Per l’EOI hi han passat molts estudiants i professors. La comunitat educativa del centre, però, és, segons Manuela Rubio, “especial”. Un exemple el tenim en l’Oriol Mateu. Va ser dels primers alumnes a matricular-se al centre. Llavors estudiava anglès i alemany. Ara, cinc dècades després i ja jubilat, hi ha tornat per estudiar alemany des de zero.
En Jeroni Sureda va ser dels primers professors que va tenir el centre. S’hi va dedicar del 1974 al 1993 i ara ha tornat com a alumne. Explica que “el secret per aprendre idiomes és saber transmetre, com a professor, la il·lusió per aprendre als alumnes.
Naixement a les acaballes del franquisme
L’EOI Drassanes va néixer a les acaballes del franquisme, una situació que van viure de prop els alumnes i professors de l’època. La Manuela Rubio recorda que “veníem d’una època molt grisa, molt monòtona, molt monolingüe“. L’obertura d’aquesta escola va ser com “l’arribada d’aire fresc, hi havia molt d’entusiasme per aprendre idiomes”. Rubio explica que llavors hi havia gent que es passava dos dies sencers fent cua per poder matricular-s’hi. Les cues “ara s’han traslladat al món virtual, és veritat, sempre hi ha més demanda que oferta”.
De l’aniversari del centre, n’hi ha mostres per tot l’edifici. El vestíbul, per exemple, ha quedat guarnit amb un arbre dels desitjos on es pengen els anhels dels estudiants en les 15 llengües oficials i en les 10 no oficials que s’hi imparteixen a l’actualitat.
