La jutgessa ho deixa molt clar en el seu escrit. Hi ha indicis per pensar que l'Ajuntament hauria donat un cert tracte de favor a Millet i Montull per tirar endavant el projecte de l'hotel del Palau. Almenys, això és el que es desprèn després d'analitzar tota la documentació que li han donat fins ara. Considera, per exemple, que Ramon Massaguer sabia que el solar havia passat a mans privades molt abans que esclatés el cas Millet. I posa com a exemple les cartes que Jordi Montull va fer arribar a l'exgerent d'Urbanisme en què se li notificava el canvi de titularitat. Li sorprèn, entre d'altres, el to de familiaritat amb què li parla. Segons ella, sembla que uns i altres s'haurien posat d'acord per amagar algunes informacions que, si s'haguessin sabut, haurien frustrat l'operació. De fet, el 2008, l'exresponsable dels serveis jurídics d'Urbanisme, Enric Lambies, ja s'havia adonat que al darrerr de tot plegat hi havia Olivia Hotel i no el Palau de la Música. La jutgessa creu que és estrany que no en digués res al seu superior, que llavors era Ramon Massaguer. Tampoc no ho va incloure en els seus informes. Tot plegat es podria considerar com una ocultació de dades. Per tot això, tant Lambies com Massaguer continuen imputats en el cas. Queda pendent saber què passarà amb Ramon Garcia-Bragado, que també va presentar un escrit per demanar que s'arxivessin els càrrecs contra ell.
Al llarg de la seva interlocutòria, la jutgessa rebat un per un els arguments de les defenses de Ramon Massaguer i d’Enric Lambies, que havien demanat que s’arxivessin els càrrecs contra ells perquè consideraven que no van cometre cap irregularitat en la tramitació del projecte.
En les declaracions pel cas de l’hotel del Palau, Ramon Massaguer va afirmar que no sabia que el solar havia passat de la Fundació Orfeó Català a les mans de l’empresa Olivia Hotels i que se’n va assabentar el juliol del 2009, quan ja havia esclatat l’afer Millet. La magistrada, però, no s’ho acaba de creure. I posa com a exemple, les cartes que Jordi Montull va enviar a Massaguer on li notificava tots aquests tràmits. I va més enllà. Considera que hi ha indicis que apunten que uns i altres s’haurien posat d’acord per amagar algunes dades que si s’haguessin sabut, haurien frustrat l’operació.
De fet, Enric Lambies va declarar que estava al corrent del canvi de titularitat dels terrenys, però que no en va dir res fins al 2008 perquè no ho considerava important per a la tramitació del projecte. La jutgessa considera estrany que no ho comuniqués al seu superior, que en aquest cas era Ramon Massaguer. Tampoc ho va incloure en els seus informes. És a dir, que la informació que hauria arribat a les comissions d’urbanisme era sesgada.
Per tot això, Ramon Massaguer i l’exdirector dels serveis jurídics d’urbanisme continuen imputats en el cas. Queda pendent saber què passarà amb Ramon Garcia Bragado, que també va presentat un escrit per demanar que s’arxivessin els càrrecs contra ell.
