Segons la investigació, la xarxa captava les víctimes al Brasil i els facilitava la “borsa de viatge” i el bitllet d’avió que, prèviament, s’havia comprat amb targetes clonades. El líder del grup distribuïa els homes per diferents prostíbuls i els donava cocaïna, “popper” i Viagra perquè poguessin prostituir-se 24 hores al dia.

Les víctimes eren enganyades respecte a les condicions de feina i sobretot a les quantitats econòmiques que haurien de tornar a l’organització en concepte de despeses de viatge. En un principi, els deien que només haurien de fer front al cost del bitllet, tot i que després els exigien quantitats que podien arribar als 4.000 euros.

A Barcelona, l’organització tenia un pis al carrer d’Aragó. Aquí és on els joves esperaven el seu destí definitiu.