“Socialment hi ha la tendència a idealitzar les biblioteques com a espais tranquils i segurs però en realitat són el reflex d’una societat que és masclista“. La reflexió la fa una treballadora i membre de la Comissió de Gènere i violències masclistes del Comité d’empresa de biblioteques de Barcelona, que assegura que, tal com passa al carrer, “en aquests equipaments hi trobem violències cap a les dones“. Així ho publicava la Directa en exclusiva a nivell de Catalunya fa un parell d’anys.
I hi posa exemples. “Amargada”, “puta” o “lesbiana” és el que han deixat anar alguns usuaris cap a determinades treballadores en casos en què usuaris no podien accedir immediatament al servei que demanaven, bé perquè l’estava fent servir algú altre o perquè el tenien restringit per comportaments inadequats anteriors.
Aquestes actituds les subscriuen les quatre membres de la Comissió de Gènere creada l’any 2022 i integrada pels sindicats Intersindical-CSC i CGT, i afegeixen que determinats comentaris masclistes cap a les treballadores “no els reben els nostres companys de feina” perquè a elles, asseguren, “se’ls pressuposa menys autoritat, menys coneixements i menys capacitat de gestió del dia a dia i dels conflictes”.
La falta de personal a les biblioteques implica deixar sales desateses i és un factor agreujant de les violències”
Persecucions i apropaments inadequats
Aquestes quatre treballadores, que prefereixen mantenir-se en l’anonimat, també denuncien persecucions tant a usuàries com a treballadores a dins i fora de les biblioteques, apropaments inadequats i usuaris que es masturben, especialment als espais multimèdia de les biblioteques. Això últim, afirmen, “no passa de forma recurrent, però ha passat a totes les biblioteques de la ciutat”. Alhora, parlen de mirades “lascives i assetjadores” i, fins i tot, de casos d’abús sexual infantil.
Sensació de desprotecció
L’entrada a les biblioteques és universal i la normativa permet com a molt l’expulsió de set dies. Això complica restringir-ne l’accés als usuaris amb conductes inapropiades. Aquestes treballadores asseguren haver reportat la majoria dels casos de més gravetat —sovint els menys greus estan normalitzats o qui els pateix no sempre ho identifica—, però denuncien que sovint es troben amb la falta adequada d’abordatge de les violències per part dels responsables i la sensació de “desprotecció” davant d’actituds masclistes. Asseveren que tampoc no es fa un seguiment dels casos registrats ni hi ha un un creuament d’informació entre biblioteques.
Davant la possibilitat de recórrer a la justícia, moltes de les víctimes es fan enrere perquè, segons elles, el Consorci de Biblioteques no les recolza ni respon per elles. Esgrimeixen d’altres motius: moltes treballadores tenen por a ser estigmatitzades o a rebre possibles represàlies, entre d’altres.
Falta de protocol específic
Actualment, i en cas d’assetjament sexual o per raó de gènere, les treballadores es poden acollir —i això és una fita de la Comissió de Gènere integrada al Comitè d’Empresa de Biblioteques— al protocol que regeix l’Ajuntament. Però això només en el cas que l’agressor sigui un company de feina —que també n’hi ha, diuen— perquè només cobreix els assetjaments interns. Quan aquestes conductes provenen dels usuaris, no hi ha cap procediment previst per protegir les víctimes.
Per tot plegat reclamen un protocol marc per als equipaments municipals i un altre adaptat a la realitat concreta de les biblioteques. Per a la comissió també és important de cara a la seva efectivitat que es tracti d’un document participatiu en què les treballadores hi puguin dir la seva. Des del Consorci de Biblioteques de Barcelona asseguren estar treballant en un protocol per actuar davant la violència de gènere als equipaments públics. La previsió, segons el Consorci, és que l’específic per a biblioteques estigui enllestit aquest 2024.
La importància de la prevenció
El protocol és una eina útil per abordar les violències quan ja s’han produït però per si sola, diu la Comissió, “no és suficient”. Són del parer que la prevenció, la sensibilització i la formació són clau de cara que les biblioteques siguin espais “segurs i lliures de violències masclistes”. També creuen que és important tenir en compte l’arquitectura amb perspectiva de gènere: “Caldria evitar lavabos que estiguin molt amagats o els racons foscos”, postil·len.
Augment de la conflictivitat en general
Al marge de les violències masclistes, la comissió també reporta un augment de la conflictivitat en aquests equipaments municipals. Una denúncia que també es va fer pal·lesa durant la vaga a les portes de Sant Jordi, en la qual parlaven d’amenaces —que han portat treballadors a demanar un canvi de biblioteca— robatoris, insults o agressions.
Actualment i segons el Consorci de Biblioteques, als quaranta equipaments hi ha contractades cinc educadores socials, tres biblioteques disposen de controladors d’accessos i està a punt de licitar-se el contracte de vigilància per tal de posar personal de seguretat en algunes biblioteques en moments puntuals. També afirmen que l’any passat fins a vuit biblioteques van tenir vigilants de seguretat en algun moment.
Falta de personal
Des de la Comissió asseguren que la falta de personal -una de les principals reivindicacions del col·lectiu de biblioteques- a les quaranta biblioteques és un factor agreujant d’aquestes violències. Expliquen que treballar sota mínims “implica deixar sales i plantes senceres desateses amb els riscos que comporta a nivell de convivència i seguretat”.
