El residents al bloc d’habitatges de protecció oficial per a gent gran ubicat al passeig de Lluís de Companys, 9-11 denuncien la manca de manteniment per part de la Generalitat. Segons María Dolores Guisado, neboda d’una dels residents, “el problema principal és la deixadesa de l’Administració. No fa el manteniment que hauria de tenir una finca com aquesta, pensada per a persones grans”. Altres residents coincideixen en la crítica i, de fet, han denunciat l’estat de l’immoble a la Generalitat, responsable de l’edifici i dels serveis que s’hi donen.
Serveis assistencials de baixa
L’edifici, amb 48 pisos d’una i dues habitacions, fa 30 anys que acull persones grans amb necessitats assistencials o econòmiques. Alguns dels residents, com Antonio Vico, hi viuen fa 29 anys. En el seu cas va arribar-hi en ser expropiat de la seva residència per una operació urbanística al barri. “Cada any tenim menys serveis. Abans, per exemple, teníem dues hores de servei de neteja al mes als domicilis i ara ha quedat en una, i d’aquí a poc quedarà en no res”. Afegeix, però, que el més preocupant “són les persones que viuen soles, no tenen ningú que estigui pendent de les seves necessitats”.
Els desperfectes en l’estructura de l’edifici així com en altres elements de l’immoble són també motiu de preocupació entre els residents. Concepción Díaz recorda que “en el cas del sostre fa més de mig any que esperem que s’arregli, ho hem demanat i no ens fan cas”.
En el cas del sostre fa més de mig any que esperem que s’arregli, ho hem demanat i no ens fan cas”
Queixes al síndic de greuges
Residents d’aquest immoble han fet arribar a la Generalitat i al síndic de greuges les seves queixes, tant pel que fa al manteniment de l’immoble com a l’atenció social. Tots coincideixen en la necessitat de tenir un servei de vigilància eficaç per evitar que persones no autoritzades entrin a l’edifici. “A la meva tieta”, apunta la María Dolores, “li va entrar una dona al pis i li va robar”.
Creuen que la manca de vigilant fix ha provocat situacions de risc. “Hem tingut gent vivint als espais comuns i ens fa por, la veritat”, sentencia una altra veïna. De fet, l’edifici té un espai que asseguren que estava reservat al conserge.
Avaries que s’eternitzen
Hi ha residents que no poden fer front al cost econòmic de reparar qualsevol cosa que es fa malbé al seu pis. Per això han d’esperar que l’Administració se’n faci càrrec. Maria Rosa del Barri explica que va estar tres mesos esperant que li arreglessin l’aigüera. “Durant tot aquest temps vaig estar fregant els plats a l’aigüera del lavabo perquè la del menjador no funcionava”.
Un altre element que, diuen, denota la manca d’interès de l’Administració per l’edifici és l’estat de la porta d’entrada. Fins fa pocs dies estava plena de grafits i amb intèrfons trencats des de feia anys, uns danys que asseguren que van denunciar reiteradament i que just ara, després de les queixes, s’han començat a reparar.
L’atenció social, cas excepcional
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) assegura que “el manteniment de l’immoble està completament controlat“. Pel que fa a les queixes d’alguns inquilins al síndic de greuges, explica que “sempre s’ha donat resposta i s’han fet totes les actuacions necessàries”. Sobre l’atenció social als residents, les mateixes fonts indiquen que “aquesta promoció d’habitatges no estan qualificats com a pisos tutelats”. Afegeix que, a causa del perfil de les persones que hi resideixen, “tot i no ser de la competència de l’AHC ni disposar dels recursos necessaris per fer-ho, es fa un seguiment de tipus més social i d’acompanyament, per la qual cosa es va contractar una empresa externa que s’ocupa de fer aquest seguiment“. Entre aquests serveis indiquen: suport social i familiar, servei d’atenció telefònica complementària a l’atenció presencial i activitats d’animació lúdica i sociocultural.
