El Manu es dedica al lloguer i venda d'escúters de mobilitat. El seu local està a tocar de la Sagrada Família i els seus clients són en un 80% turistes. Cada dia veu com gent gran estrangera les utilitza amb normalitat mentre que a Catalunya, diu, en cara pesen els prejudicis. MANU DE MOLINÍ, soci de Cosmo Scooter "Perquè la gent gran d'aquí encara estan en la mentalitat de no vull cadira de rodes pq no vull caminar. Quan és una cosa que els estrangers, sobretot americans i anglesos, ho veuen com una cosa pràctica." Tot i això ha notat un increment de l'interès per aquestes escúters, també, entre població barcelonina. MANU DE MOLINÍ, soci de Cosmo Scooter "Quan un veí en té un, ja comencen a perdre una mica la vergonya i els agrada i veuen que és una cosa pràctica." El mateix perceben en aquest establiment. Aquí precisen que el creixement ha estat lleu però sostingut en el temps i que s'ha accentuat amb l'arribada de models que en faciliten el muntatge i el desmuntatge. Aquest, per exemple, es plega prement un sol botó. També apunten que cada any hi ha un repunt de vendes a la primavera, quan amb el bon temps, molts avis volen sortir a passejar. MARIBEL FERRER, treballadora de Gracare "Sí. Sí que he notat que cada cop es veuen més i se'n sol·liciten més (...)Hi ha gent que ha començat a dir que si l'escúter em facilitarà poder sortir al carrer, anar de compres i fer una serie de coses, es consciencien i el compren." Els preus d'aquestes escúters van des dels 1.300 i els 4.000 euros, malgrat que a Internet se'n poden trobar per menys de 1.000. En aquest cas, des del sector alerten que sovint la qualitat de l'article és baixa i que, després, no hi ha un servei tècnic que respongui en cas d'avaria ni peces de recanvi per poder-los arreglar.
“Quan un veí en té un, ja comencen a perdre una mica la vergonya, els agrada i veuen que és una cosa pràctica. Aleshores, es decideixen a comprar-ne un”. Manu de Moliní explica així l’interès creixent pels escúters de mobilitat. Es dedica a vendre i llogar aquest tipus d’electromòbils i veu cada dia com les persones grans estrangeres, sobretot turistes dels Estats Units i Anglaterra, els utilitzen sense vergonya, mentre que la gent gran catalana, diu, “encara està en la mentalitat de ‘no vull cadira de rodes perquè encara puc caminar’.” Tot i això, el boca-orella i el fet d’haver-n’hi cada cop més al carrer fan que de mica en mica els avis catalans es decideixin a fer el pas. “Després veus que hi ha algú que fa dos anys que no surt de casa que puja a un escúter i li canvia la cara.”
L’increment de vendes l’han notat també en establiments especialitzats en ortopèdia. Maribel Ferrer, treballadora de Gracare, confirma que “sí que s’ha notat que cada cop es veuen més i se sol·liciten més”. Apunten que els darrers anys el creixement ha estat lleu però sostingut, i diuen que s’ha accentuat en sortir a la venda models que fan més simple el seu funcionament, amb comandaments que només pitjant un botó fan que es plegui el vehicle. També expliquen que els compradors d’aquestes escúters de mobilitat acostumen a ser majors de 60 anys i que és a la primavera, quan arriba el bon temps, quan hi ha un repunt de l’activitat per a les persones grans que després del fred de l’hivern volen sortir a passejar.
Els preus en botiga ballen entre els 1.300 i els 4.000 euros, malgrat que a internet se’n poden trobar per menys de 1.000. En aquest cas, des del sector alerten que sovint la qualitat de l’article és baixa i que, després, no hi ha un servei tècnic que respongui en cas d’avaria ni peces de recanvi per poder-lo arreglar.
L’increment de l’ús d’aquests escúters de mobilitat posa sobre la taula el debat sobre el seu ús en, per exemple, el transport públic. En aquests moments no hi ha cap normativa que ho reguli, els reglaments de viatgers es refereixen únicament a les cadires de rodes. Per això, TMB, Ajuntament de Barcelona i Generalitat estan treballant en una regulació d’accés segur d’aquests vehicles als autobusos urbans. Una normativa per omplir el buit legal que ha arribat a provocar conflictes a la ciutat per la negativa d’algun conductor a deixar pujar un viatger que circulava en vehicles com aquest.
