L’enderroc d’una porta que estava tapiada al mur que envolta el cementiri de les Corts és el pas necessari per poder obrir el futur camí per connectar l’avinguda de Joan XXIII amb el carrer de Martí i Franquès. Fa setmanes que es treballa a dins del cementiri per anivellar els terrenys i ara s’ha enderrocat la porta tapiada. La reforma s’emmarca en el Pla director del Campus Sud per fer més transitable una zona on bàsicament hi ha universitats.
Fer més accessible el cementiri
El Pla director del Campus Sud estableix un parell de millores per a la integració urbana del cementiri i el tanatori. D’una banda, proposa un mur verd a la façana exterior del recinte i, de l’altra, l’obertura d’un accés que es va tapiar i que dona al carrer de Martí i Franquès. Per obrir aquest accés, cal construir una rampa d’accés, perquè la porta ja no estava en ús i a més hi havia un parterre.
Amb l’enderroc de la porta tapiada, segons explica el regidor de les Corts, Juan Ramon Riera, “es vol guanyar en viabilitat a peu. Aquest cementiri és un espai de reflexió i de respecte i creiem que ha d’estar una mica més obert a la ciutadania“. L’accés al recinte per aquesta nova entrada, segons les mateixes fonts, serà una realitat passat Nadal.
Bé Cultural d’Interès Local
El cementiri de les Corts és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local. Està dividit en vuit departaments on hi ha tant tombes i nínxols com panteons. Té una superfície de 34.417 m² i 28.339 sepultures. Del cementiri original, construït entre el 1846 i el 1847, no se’n conserva cap element, ja que el 1897 s’hi va fer una reforma d’orientació modernista. Es va aixecar de nou el mur de tancament, l’edifici de l’administració i la capella. Es va construir tot utilitzant els mateixos materials que hi havia, que eren maons i maçoneria. La petita capella és de planta de creu grega amb vidrieres emplomades. El monument funerari més destacat per la seva història és el dedicat als 726 soldats repatriats d’ultramar que van morir a Cuba i les Filipines. Hi destaquen una ‘Pietat’ en bronze de Josep Viladomat, a la capella, i la tomba panteó dels repatriats d’ultramar, al Departament Tercer.
Un cementiri amb història
Es va construir a partir del 1846, com a nou cementiri del municipi de les Corts, arran de l’ordre reial que prohibia els enterraments als cementiris parroquials, però actualment d’aquella construcció no en resta res. Es va situar al voltant de l’antic nucli del poble.
Entre els personatges famosos enterrats en aquest cementiri hi ha Joan Capri, Josep Samitier, la família Deu dels Can Deu i Prudenci Bertrana.
