El canvi d’horari pot representar una reducció del 5% en el consum energètic, uns 300 milions d’euros, segons l’Institut per la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), sempre que s’acompanyi d’un “comportament racional”. D’aquesta quantitat, 90 milions d’euros correspondrien a les llars, de manera que cada família estalviaria 6 euros, mentre que els 210 milions corresponen al sector serveis i la indústria. Cal afegir, però, que l’IDAE no ha modificat aquests càlculs orientatius en deu anys, ni ha considerat els augments tarifaris dels darrers anys.
Una llar adaptada estalvia un 20% de llum
L’organisme, que depèn del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, afegeix que si es col·loquessin rivets a les juntes de portes i finestres l’estalvi energètic seria d’un 5 a un 10% (el doble del que es guanya amb el canvi horari) i que si s’instal·lessin finestres de doble vidre la reducció en la factura seria del 20%.
Estalviant des de 1974
L’horari d’hivern i d’estiu va generalitzar-se l’any 1974 arran de la crisi del petroli, com una mesura per aprofitar millor la llum del sol i estalviar electricitat. Actualment, tots els països de la Unió Europea endarrereixen una hora els rellotges el darrer cap de setmana d’octubre i els avancen una hora a finals de març.
Afecta la salut el canvi d’hora?
Aquesta és la pregunta que es fan alguns ciutadans cada cop que toca ajustar els rellotges a l’horari d’estiu o d’hivern. Segons el director de l’Institut d’Investigacions del Son, Diego García-Borreguero “té un efecte mínim i cap mena de conseqüències per a la gran majoria”. Tot i així, assegura que solem trigar un o dos dies a adaptar-nos-hi i una mica més els nens i la gent gran, perquè la part del cervell que regula el cicle del son és “una mica menys flexible”.
Ho subscriu també l’investigador del CSIC a l’Institut Cajal de Neurociència Ricardo Martínez-Murillo i precisa que, potser, alguns d’ells noten algun canvi en els cicles dels àpats, però que “no afecta la productivitat” dels adults. En canvi, sí que poden notar el canvi d’hora les persones amb malalties maniacodepressives, ha explicat Martínez-Murillo. En aquest cas, podrien accentuar-se’n les crisis, a causa dels canvis de la intensitat lumínica.
