(ACN) L’Emilio anava a buscar els cafès per als companys de feina, però durant una època, quan arribava al bar del costat, se n’havia oblidat. Aquests lapsus de memòria primer es van atribuir a nervis, però van acabar amb un diagnòstic d’Alzheimer als 58 anys. Ara va cada dia va al centre de l’Associació de Familiars de Malalts amb Alzheimer de Barcelona i a la nit dorm a casa.
Assistència les 24 hores
Gairebé no parla, necessita assistència per a les accions quotidianes i ja no reconeix els familiars, tot i que els diu pel nom. “Jo ja no soc la seva dona o parella. Soc la Lídia. I la Lídia, per a ell, és seguretat. El rol canvia. I ell no és la persona que vaig conèixer”, relata la seva dona. Els dos van decidir parlar de la malaltia des del principi per normalitzar-la.
Impacte tant per al malalt com per a la família
La vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer (FAFAC), Inmaculada Fernández, explica que rebre el diagnòstic en edats joves té un gran impacte econòmic, social i emocional per a la persona i la família, i lamenta que molts han de deixar de treballar de cop. Per a d’altres, és important per a la seva autoestima adaptar els llocs de feina, mentre sigui possible. “Els cuidadors es troben sols”, apunta Fernández, perquè “el cuidador veu disminuïdes les relacions socials”.
Detecció cada vegada més precoç
Cada vegada arriben més joves que han estat diagnosticats d’Alzheimer a associacions com l’AFAB. No és que la malaltia afecti abans, sinó que el diagnòstic és més precoç, cosa que permet tractar-la millor amb el pacient. Els casos totals augmenten per l’envelliment de la població. “Una persona de 65 anys té menys risc que una de la mateixa edat fa 50 anys. Cada vegada ens estem cuidant més”, afirma a l’ACN el director de la Unitat de Memòria de l’Hospital de Sant Pau, el doctor Juan Fortea.
