Dilluns l'Ajuntament presentarà un informe jurídic sobre el marc legal entorn del burca a la Comissió per a la Immigració. El text permetrà saber, per exemple, si prohibir-ho és una competència estatal o autonòmica, i si tindria cabuda dins l'ordenança municipal. DANI DE TORRES, comissionat d'Immigració i Diàleg Intercultural "No et puc dir cap a on anirà la voluntat general i, segona, tampoc no et puc dir si modificar l'ordenança seria el més adequat en cas que es decidís fer una regulació. L'informe penso que ens aportarà matisos i, en cas de fer alguna cosa, potser ens poden aportar altres vies." Però més enllà dels informes, la realitat parla per ella mateixa. A les nostres càmeres els ha resultat difícil aquesta tarda trobar alguna dona amb burca o nicab a Ciutat Vella. La diferència entre els diferents mocadors tradicionals musulmans és, bàsicament, quines parts del cos cobreixen. El burca, també anomenat "vel integral", oculta la dona de cap a peus i no deixa veure els ulls, que estan coberts per una reixeta. El nicab sí que deixa els ulls descoberts però tapa la cara, el coll i en alguns casos les mans. El xador és una peça de vestir àmplia i generalment de colors foscos amb què algunes dones es cobreixen el cap i el cos. I el hijab, el més habitual a la ciutat, cobreix els cabells i el coll i és, per a moltes dones, un senyal identitari. Des del Consell Islàmic consideren que el debat sobre el burca presenta un problema que gairebé no existeix, si més no a Barcelona, i s'han mostrat satisfets que la moció per prohibir el burca no hagi tirat endavant. Els experts, en canvi, consideren que a la ciutat sí que ha augmentat l'ús del nicab durant els darrers anys i que, tot i tenir una presència molt poc significativa, la comunitat islàmica hauria de treballar per evitar el seu ús.
