FERNANDO MAESE, veí de Sarrià "Sóc Fernando Maese Castells i estic a punt de complir 100 anys. Jo penso gràcies a Déu, mira hi he arribat bastant bé, perquè encara tinc la mollera bé, perquè sinó, penso, no valdria la pena viure, però sí, visc molts de records. Però el que sento més és la quantitat d'amics que et falten, et trobes aïllat, em falten aquests amics íntims, amb qui podies parlar. 'Te'n recordes quan jugava l'Alcantara, el Semitier, una colla que pobres, jugaven, eren molt bons i no cobraven, sap?' D'altres temps! Jo havia tingut un sou de 400 pessetes i em vestia i vivíem i anàvem guardant alguna cosa. Jo me'n recordo, la Caixa d'Estalvis de via Laietana, els diumenges hi havia cua! Eren obrers la majoria, per portar-hi dues pessetes. La gent tenia més l'esperit de guardar alguna cosa. Deien 'la pera per al dia de demà que ens faci falta', sap? I ara no, ara hi ha una altra forma de viure. S'han entestat les meves filles que hem de celebrar-ho i farem un berenar i després un pastís que suposo que no hi posareu 100 espelmes...? No dona no, que em cansaré de bufar! Una que valgui per 100, una de grossa!"
