gent gran fent exercici

(ACN) A Catalunya hi ha 29.152 persones diagnosticades de Parkinson amb una mitjana d’edat de 80 anys en dones i 77 en homes. Segons el Departament de Salut, prop del 8 % són menors de 65 anys. Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, l’11 d’abril, el responsable de Trastorns del Moviment de la Unitat de Neurologia del Vall d’Hebron, el doctor Oriol de Fàbregues, assenyala que la prevalença de la malaltia es triplicarà el 2050.

Coincidint amb el dia de la malaltia, l’Associació Catalana per al Parkinson organitza una jornada al Palau Macaya de Barcelona. En l’acte presencial, que també es transmet en directe, es debaten temes com abordar-lo amb cirurgia. En altres indrets de Catalunya s’organitzen actes solidaris, com marxes nòrdiques, i trobades de cuidadors de malalts amb Parkinson.

Els símptomes apareixen quan ja s’han perdut el 60 % de neurones

El Parkinson provoca una mort neuronal progressiva però quan es manifesta clínicament, per exemple, a través dels tremolors o la rigidesa, la persona afectada ja ha perdut el 60 % de les neurones de l’àrea del cervell coneguda com a substància negra. És per això que un dels reptes actuals és diagnosticar abans la malaltia i de forma més precisa. A més, el neuròleg Oriol de Fàbregues alerta que els experts preveuen que es duplicarà en els propers anys i es multiplicarà per tres el 2050.

Trobar un tractament per aturar la malaltia

Un altre dels reptes en què està focalitzada la recerca és desenvolupar un tractament que aconsegueixi canviar el curs de la malaltia, és a dir, reduir o aturar la mort neuronal. Els tractaments actuals milloren els símptomes però la malaltia continua avançant. Tot i que s’han sofisticat les tècniques, basades en la levodopa, un medicament que es converteix en dopamina al cervell, els investigadors busquen la manera d’evitar el dany neuronal. 

El Parkinson és un trastorn neurodegenatiu lligat a l’envelliment i, a més, la incidència és superior en països desenvolupats, possiblement a causa d’una major exposició a pesticides o altres toxines, segons recull el web Canal Salut. També hi ha una predisposició genètica a desenvolupar-la. Ara bé, la causa de la malaltia és desconeguda