Per als qui no són ornitòlegs o aficionats als ocells, és probable que el bec de corall senegalès passi desapercebut, ja que es tracta d’una au petita i força fugissera. Res a veure, per exemple, amb una altra espècie exòtica molt més cridanera, com és la cotorreta pitgrisa. Comparteixen, això sí, que des que es van escapar d’alguna gàbia fa anys i van trobar als parcs i carrers de Barcelona un hàbitat adient per establir-se, les poblacions no han deixat de proliferar. I el bec de corall ho podria estar fent ara més que mai abans.
És almenys el que es dedueix de les darreres dades aportades per observadors d’arreu del territori en el portal Ornitho.cat. En el que va del 2024, la freqüència d’observació de l’Estrilda astrild (el nom científic) ha crescut a tot Catalunya al voltant d’un 70 % respecte a la mitjana històrica i en comparació amb l’últim any ho ha fet al voltant d’un 30 %. A més, per comarques, el Barcelonès és la segona on més s’està observant de moment aquest any, només per darrere del Baix Empordà.
“Les tendències mostren clarament que va a més i a més llocs”, confirma Marc Anton, coordinador de l’àrea de seguiment de l’Institut Català d’Ornitologia. Calcula que a la ciutat podria haver-n’hi fins a 150 parelles, uns 500 individus en total. El Turó Park és una de les zones on es deixen veure sovint, però no és estrany veure’ls en altres parcs o de visita en terrasses i balcons, buscant llavors petites, de les quals s’alimenten. Per això són més habituals encara a les riberes del Besòs i del Llobregat, en zones de canyissars.
Els hivern suaus recents n’han afavorit la proliferació
Els motius de la proliferació actual cal buscar-los en el clima. És un ocell originari de l’Àfrica subsahariana i, per tant, normalment pateix els hiverns més freds d’aquestes latituds. “Però com que aquí els últims hiverns han estat força suaus, ha criat més”, explica Anton.
El bec de corall és, de fet, una de les cinc espècies invasores principals a Catalunya. En aquest cas, no genera, a priori, cap problema de convivència amb altres d’autòctones ni en el medi, però Anton recorda que “tenir un animal de companyia comporta una responsabilitat i s’ha de vigilar que no s’escapi si no és del lloc on vivim”.
Bec de corall… senegalès o cuanegre?
Els colors exòtics del bec de corall senegalès podrien haver-ne motivat l’exportació a finals dels 90 del segle passat i principis dels 2000. La taca de color ataronjat (corall) i en forma d’antifaç des del bec fins a darrere del cap és la principal característica. També ho és el pit marronós, més rosat en el cas dels mascles, i les plomes negres sota la cua, un detall que el diferencia d’un “cosí” molt proper, el bec de corall cuanegre, que les té blanques i que també és present a Barcelona. La població, en aquest cas, és força menor, no passa del centenar d’individus i es localitzen només a l’entorn dels Jardins del Turó del Putxet.
Les espècies invasores de Catalunya
El bec de corall senegalès és un més en la llarga llista d’espècies invasores a Catalunya. El projecte EXOCAT s’encarrega de fer-ne el recompte: 1.678 espècies que no són autòctones, de les quals 198 es consideren invasores, que s’han expandit ràpidament pel territori.
La majoria d’espècies exòtiques són plantes: 1.119. Després venen els invertebrats terrestres, com poden ser algunes formigues, aranyes i cargols, que són 180. I d’ocells, com podria ser el cas del bec de corall, n’hi ha 177 espècies exòtiques detectades a Catalunya. A la zona de Barcelona és on es comptabilitzen més espècies exòtiques del país.
