(ACN) El Parlament ha aprovat aquest dimecres canvis legislatius perquè els ajuntaments puguin destinar pisos ocupats que generen una “alteració de la convivència” a “habitatge social”. Després d’una negociació amb PSC, ERC i Ciutadans, Junts ha aconseguit que tiri endavant la seva proposta.
L’objectiu: modificar la llei de dret a l’habitatge i el Codi civil per tal que els ajuntaments puguin requerir als grans tenidors que en el termini de trenta dies desallotgin pisos ocupats on es duguin a terme activitats contràries a la “convivència normal de la comunitat”, “de l’ordre públic” o que posin “en perill la seguretat o la integritat de l’immoble”.
PSC, ERC, Junts, Ciutadans i Vox hi han votat a favor, la CUP i els comuns en contra i el PP s’hi ha abstingut. Les entitats en defensa del dret a l’habitatge, com la PAH, han estat molt crítics els darrers dies amb aquests canvis legislatius.
Pactes amb PSC, ERC i Cs
En concret, el text pactat amb els republicans i socialistes delimita la mesura a “grans tenidors” i no a “persones jurídiques grans tenidors”, com demanava Junts inicialment. A més, s’ha introduït al preàmbul una referència als criteris que es poden utilitzar per decidir què constitueix una “alteració de la convivència”. Bàsicament, es remet a la jurisprudència en general que “ha delimitat amb rigor” aquest concepte. D’aquesta manera, es considera que es poden evitar “extralimitacions o arbitrarietats” a l’hora d’impulsar un desnonament.
D’altra banda, Junts, PSC i Ciutadans han acordat un apartat que permet a la junta de propietaris i el “veïnatge de l’espai residencial contigu” instar els ajuntaments perquè exigeixin als grans tenidors el desnonament d’un pis ocupat “amb alteració de la convivència”. El text que proposava Junts només dotava d’aquest poder d’iniciativa als ajuntaments, i ara fins i tot s’obre la porta a l’actuació d’altres administracions. També s’estableix que els grans tenidors hauran d’assumir els costos de tot aquest procediment.
La proposta aprovada aquest dimecres preveu que els Ajuntaments puguin adquirir “temporalment l’ús de l’habitatge durant un termini màxim de set anys” i que l’hagin de “destinar a polítiques públiques de lloguer social”.
