La Llei de l'àrea metropolitana de Barcelona unifica les tres institucions supramunicipals que hi havia fins ara: la Mancomunitat de Municipis, l'Entitat del Transport i l'Entitat del Medi Ambient. L'objectiu d'aquest agrupament és planificar polítiques públiques comunes en matèries d'urbanisme, mobilitat o residus. Es mantenen les competències que tenien fins ara les tres institucions per separat i s'hi afegeixen les d'urbanisme. De fet, el planejament de la regió és una de les peces clau de l'àrea i per això es constituirà una comissió d'Urbanisme. Barcelona i 35 municipis més formaran part d'aquesta àrea. El nou ens estarà format per un consell integrat pels alcaldes d'aquests 36 municipis. Seran els mateixos alcaldes els encarregats d'escollir el president del consell. L'àrea hereta l'estructura de les tres institucions precedents i la seva capacitat financera. Barcelona aportarà la meitat del finançament de l'àrea metropolitana. De fet, la ciutat coordinarà la seva estratègia amb la resta de municipis per adquirir una nova dimensió en la competició que, a escala global, protagonitzen les regions metropolitanes d'altres països.
