Un grup de joves activistes, entre ells Ada Colau, van tancar-se al consolat francès per protestar contra les polítiques del G-8 i denunciar les detencions dels integrants dels moviments antiglobalització per part del govern francès, durant la cimera d’Evian el 2003.
I repassant la videoteca dels 30 anys de betevé observem que el primer cop que Ada Colau va visitar el plató de betevé, va ser com a activista antiglobalització per defensar una nova manera d’organització política, davant la mirada atenta del periodista Joan Tàpia.
L’acció de carrer
Ada Colau va passar de l’activisme de manual a l’acció artística i performance pròpies dels moviments d’avantguarda dels 70, per captar l’atenció dels mitjans.
Amb el personatge de Supervivienda reclamava el dret de l’habitatge, una demanda del col·lectiu V de Vivienda. I ho va fer davant els que més tard es van convertir en els seus companys, entre ells el ministre de Cultura actual, Ernest Urtasun.
L’activisme d’Ada Colau va topar sovint amb la institució que va acabar representant i que va desembocar en la creació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH, una plataforma per passar de l’activisme a la política de partit, això sí, un partit creat per una confluència de corrents de l’esquerra a Guanyem Barcelona i Barcelona en Comú que finalment la va dur a l’alcaldia. Havien passat 11 anys després de la protesta al consolat francès i Ada Colau es va convertir en la primera alcaldessa de Barcelona.
