Postes de sol, muntanyes erosionades, paisatges gelats, mars llunyans o, fins i tot, camps de batalla. L’exposició “Horitzó i límit. Visions del paisatge” engloba tota mena de paisatges en 61 obres de 39 artistes internacionals. A través de la pintura, la fotografia, el vídeo i la instal·lació, la mostra proposa una reflexió sobre tota mena de representacions de paisatges i com els artistes s’apropen a l’entorn amb una mirada crítica i de compromís.

Molt més que paisatges

Aquesta nova exposició del CaixaForum no és una mostra convencional de paisatges, sinó que és una “àmplia mostra de representacions dels paisatges per part dels artistes i possibilitats de vincular imatge i natura”, explica la cocomissària Arola Valls a ‘Plaça Tísner‘. S’hi poden veure obres d’artistes com Anne Imhof, Tacita Dean, Patricia Dauder, Joan Fontcuberta, Miquel Barceló, Perejaume i Daniel Steegmann Mangrané.

Què sents quan veus un arc de Sant Martí?

El més interessant de l’exposició, segons la cocomissària Nimfa Bisbe, és mostrar “com l’art i la cultura han codificat les nostres emocions, per exemple, quan veiem una posta de sol o un arc de Sant Martí”. De fet, Bisbe apunta que el paisatge té tantes representacions com mirades i no només la dels artistes: “La mirada dels espectadors completen les obres, amb les seves emocions i les seves pors cap al paisatge”, explica.

Un paisatge soterrani o 1.000 postes de sol

La mostra inclou l’obra ‘Coll de Pal – Cima del Costabona’, de Perejaume, que “relaciona el paisatge amb l’art i la cultura i porta l’art a fora, al paisatge”, explica Nimfa Bisbe. Però també s’hi pot veure un paisatge soterrani de Carlos Irijalba, que mostra els sediments d’un sondeig geotècnic “fet a 100 metres de profunditat i amb 35 milions d’anys”, apunta Bisbe. I també hi ha espai per a les postes de sol en un gran collage de fins a 1.000 postals ordenades cromàticament per Oriol Vilanova.

L’empremta humana en el paisatge també palès en l’exposició: “Mostrem l’impacte humà en la natura, tant del passat com del present i ho fem amb paisatges alterats per la guerra o bé envaïts per energies renovables i reflexionem sobre com serà el paisatge del futur“, conclou Arola Valls.