Pocs barcelonins s’imaginen que l’imponent edifici que s’aixeca a la plaça de Catalunya número 9 (cantonada amb rambla de Catalunya) amaga l’oficina on sempre haurien somiat treballar. L’estudi d’arquitectura SCOB ha reformat sis de les seves plantes per convertir-les en espais de treball flexibles i lluminosos, en un projecte de l’empresa de cotreball LOOM.
El que nosaltres hem restaurat és una actitud”
La prioritat d’aquesta reforma han estat les zones comunes, on “empreses que van i venen, i que són de diversos àmbits, tinguin sinergies”, explica l’arquitecte Oscar Blasco a un equip del ‘Plaça Tísner‘: “El que nosaltres hem restaurat és una actitud”, rebla amb orgull Blasco, una estètica associada als ateneus populars “que també tenen una coincidència” amb els anys 20 del segle XX, espais de trobada a mig camí entre el lloc de treball, d’oci o d’intercanvi cultural.
El primer edifici d’oficines
La Casa Pich i Pon va ser un edifici pioner a la Barcelona de principis de segle XX. El seu propietari, l’empresari i polític Joan Pich i Pon, va encarregar la seva reforma (1919-1921) a l’arquitecte Puig i Cadafalch amb un plantejament molt clar: dedicar-lo íntegrament a espais de treball, per això la seva fesomia no s’assembla a molts dels edificis construïts a la ciutat en la mateixa època.
Només la façana és patrimonial, però l’equip d’arquitectes de SCOB també ha mantingut els pocs elements arquitectònics que es conservaven des de fa un segle: columnes, portes d’accés i voltes catalanes, entre d’altres. I han fet servir materials tradicionals com el totxo, guix, la fusta i la ceràmica amb la intervenció de mestres artesans perquè “valorem la història de l’edifici”, comenta Blasco.
Pich i Pon va ser un visionari. Va posar de moda que la classe benestant visqués als àtics”
Àtics en lloc de principals
Puig i Cadafalch va inspirar-se en l’arquitectura de l’Escola de Chicago i va importar-ne els seus preceptes: els grans finestrals, la llum natural i els espais diàfans. L’arquitecte noucentista també va decidir instal·lar l’habitatge a l’àtic: un pis amb vistes privilegiades que era tota una novetat en una època en què la planta noble encara se situava molts metres més avall, al principal. “Pich i Pon va ser un visionari. Va posar de moda que la classe benestant visqués als àtics“, explica l’arquitecte Oscar Blasco, i afegeix que va ser un canvi afavorit per la tecnologia dels ascensors.
Hermès i vistes
La terrassa amb vista a la plaça de Catalunya que remata aquest edifici lluminós encara amaga algunes sorpreses. Més enllà de la vista fantàstica cap al formigueig de persones que creuen aquest immens espai de trobada que uneix la ciutat vella amb l’Eixample, hi ha dos templets (dels tres que hi havia en origen) que s’han pogut conservar d’una reforma dels anys 80 del segle XX i que estan coronats per estàtues del déu Hermès.
Premi Choice A+ Award 2023 d’Architizer
Aquest projecte d’oficines de treball compartit, pensat perquè qualsevol empresa emergent s’hi instal·li des del primer dia sense fer-hi cap reforma, ha estat premiat amb el Popular Choice A+ Award 2023, que atorga la plataforma d’arquitectura i disseny d’interiors Architizer, un guardó que l’estudi d’arquitectura SCOB ja ha rebut en dues ocasions anteriors, un per l’edifici Marina Port Vell i l’altre pels espais exteriors de l’hotel Terra Dominicata.
