Art Larson (San Diego, 1962) qüestiona la relació entre l’obra que veiem i l’artista que l’ha creat. Destaca la perspectiva del foraster, l’observador que es reconeix a ell mateix en allò que es passa per alt. Mostra el residu dels moments ordinaris, acumulat al llarg d’una vida, i l’ombra de l’artista que no deixa rastre en el paisatge, però que en forma part.