Salvem el Parc Joan Miró continua en peu de guerra, i més ara quan l’anunciada tala d’arbres per les obres de l’L8 ja s’ha fet més que efectiva. Al llarg d’aquests dies, un grup de veïns ha fet vigilància per fer el seguiment de com retiraven els primers exemplars. La indignació veïnal, però, va esclatar dijous, en veure com els operaris els talaven “in situ”. Aquest divendres al matí, la plataforma veïnal ha tornat a concentrar-se al parc per denunciar “la barbaritat” que s’està fent.
Els veïns han aprofitat també la protesta per donar a conèixer les resolucions que tant la Sindicatura de Greuges de Catalunya com la de Barcelona els han fet arribar. Les dues institucions són partidàries de reposar l’arbreda.
Convertir una arbreda “en un desert”
Xavier Riu, portaveu de Salvem el Parc Joan Miró ha lamentat la “poca capacitat” per part de les administracions de valorar les alternatives veïnals. “Precisament aquesta setmana una resolució reconeix que les alternatives que havíem plantejat no han estat ben estudiades“, assenyala. Riu denuncia que l’Administració s’ha quedat amb “l’opció més fàcil i barata”, perquè aquesta “no comptabilitza els costos sobre salut i vida ciutadana que té convertir una arbreda en un desert al segle XXI”.
Un conflicte difícil de reconciliar
Els treballs per instal·lar la base logística de les obres d’amipliació de l’L8 al Parc de Joan Miró han aixecat molta polseguera. Els veïns han estat mesos protestant perquè consideren que eliminen un dels pocs espais verds que hi ha a la zona i que, a més, això comportarà més soroll i contaminació. Tot i que les entitats veïnals han buscat diverses alternatives per emplaçar-hi aquest espai logístic, no han obtingut el vistiplau ni del govern català ni de l’Ajuntament.
La pressió dels veïns ha servit, però, per reduir a la meitat els arbres que inicialment s’havia anunciat que caldria talar.
Les sindicatures, partidàries de reposar l’arbreda
Les sindicatures de greuges de Barcelona i Catalunya s’han posicionat també respecte a la tala d’arbres al Parc de Joan Miró. D’una banda el síndic de Barcelona, David Bondia, conclou que l’actuació de l’Ajuntament “no ha estat suficientment eficaç quant a la participació i informació ciutadana” i demana que aquesta “sigui efectiva pel que fa al seguiment i control de les afectacions que suposin les obres i la reposició posterior dels arbres i els espais verds”. Bondia assegura que farà seguiment de les actuacions municipals per garantir que, un cop s’acabin les obres “es reposin els espais verds i es trasplantin tots els arbres que siguin necessaris”.
D’altra banda, la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, també s’ha pronunciat en la mateixa línia. “La tala d’un arbre ha de ser l’últim recurs”, assenyala. La síndica reconeix que tot i que difícilment es poden conciliar les posicions entre administració veïns, s’haurien d’haver valorat altres alternatives. “S’ha optat per sacrificar 118 arbres per ser l’opció més econòmica”, lamenta Giménez-Salinas. Segons la síndica, s’haurien de quantificar els costos ambientals i de la salut pública que aquesta decisió pot comportar.
“Tot i que la tala és inevitable el compromís de l’Administració ha de ser la reposició de l’arbrat en les mateixes condicions en què es trobava abans de la tala“, conclou la sindicatura catalana en l’escrit que ha enviat a la plataforma.
