L’inici d’aquest any està sent ben eixut. L’anticicló que fa setmanes que ens acompanya impedeix l’arribada de fronts i de baixes que puguin deixar pluges i nevades generalitzades, un fet que seria molt convenient per tal d’aturar la sequera.
Al llarg d’aquest hivern, és a dir, entre els mesos de desembre i de gener, la quantitat de pluja recollida a la ciutat ha estat molt modesta. Aquests són els registres de les tres estacions meteorològiques automàtiques amb pluviòmetre que el Servei Meteorològic de Catalunya té repartides per Barcelona:
- 9 l/m2 al Raval
- 15 l/m2 a Zona Universitària
- 17 l/m2 a l’Observatori Fabra
A l’hora d’interpretar aquestes dades, cal tenir present que l’hivern és la segona estació de l’any més seca, per darrere de l’estiu, i que la irregularitat pel que fa a la pluja és una de les característiques principals del nostre clima. En qualsevol cas, a l’Observatori Fabra la mitjana climàtica per període comprès entre els mesos de desembre i gener és de 93 l/m2.
Els 17 l/m2 acumulats d’aquesta vegada, queden relativament lluny dels irrisoris 1,4 l/m2 que es van recollir entre el desembre del 2015 i el gener del 2016. Tot i això, el període desembre 2021 – gener 2022 queda en el 7è lloc, amb dades des del 1950.
El que més preocupa no és tant que hagi plogut poc aquests darrers dos mesos, sinó que la manca de precipitació fa més d’un any i mig que s’arrossega. De fet, el 2021 va ser l’any més eixut de la sèrie de dades de l’Observatori Fabra.
La sequera no és patrimoni únic de Barcelona, sinó que en major o menor mesura afecta gairebé tot el país. El mapa de l’Índex de Precipitació Estàndard ajuda, precisament, a poder-ne veure l’abast. El litoral i el prelitoral central és la zona on la situació és més delicada. En aquesta zona la sequera es pot qualificar d’excepcional. També hi ha sequera extrema a l’Empordà, on ja hi ha algunes restriccions en els usos de l’aigua, i sequera moderada o forta al vessant sud del Pirineu, al Prepirineu i a la depressió Central.
Tot i això, de moment, aquesta sequera no resulta tan severa com la dels anys 2007 i 2008. En aquella ocasió, les reserves d’aigua del sistema Ter-Llobregat van arribar a situar-se entorn el 20 % de la seva capacitat, fet que va obligar a prendre mesures com els talls d’aigua.
Els embassaments, mig plens
Amb data 30 de gener, els embassaments de les conques internes es troben al 57 % de la capacitat, i els de la conca de l’Ebre, al 56 %. Estan per sota la mitjana dels darrers deu anys per l’època, i 30 i 20 punts per sota respecte d’ara fa un any, respectivament.
La situació dels tres embassaments més grossos de les conques internes (amb més de 100 hm3 de capacitat cadascun), que són Susqueda, Sau i la Baells, no és bona. En aquests moments es troben al 69, al 46 i al 55 % de la seva capacitat.
Quan arribi el desglaç a la primavera, la neu del Pirineu acabarà sent aigua que anirà a parar als embassaments. Aquest hivern hi ha hagut tres episodis de nevades importants, però han afectat principalment el vessant nord de la serralada, de manera que bona part d’aquesta aigua s’escolarà cap a les conques del sud de França. Al Pirineu oriental, on neixen els rius Ter i Llobregat, hi ha poca neu. Això fa pensar que, si la situació no canvia, es podrà confiar ben poc en la remuntada del nivell dels embassaments d’aquestes dues conques.
Sense novetats en el temps a mitjà termini
Els mapes del temps no són esperançadors. Sembla que l’anticicló té ganes d’acompanyar-nos durant força dies més. Per tant, ara per ara no s’entreveu cap episodi de pluges generals que pogués ajudar a apaivagar la sequera. A més, els models estacionals, tant l’europeu com l’americà dibuixen un febrer que podria ser sec.
