La platja de Sant Sebastià és la que registra més presència de microplàstics a l’aigua de tot Catalunya, segons un estudi recent de la UB. La segueixen, però, dues platges barcelonines més, la Nova Icària i Llevant. En canvi, a la cua, la menys contaminada és la platja de Llançà. Per fer l’estudi s’han recollit La platja de Sant Sebastià és la que registra més presència de microplàstics a l’aigua de tot Catalunya, segons un estudi recent de la UB. La segueixen, però, dues platges barcelonines més, la Nova Icària i Llevant. En canvi, a la cua, la menys contaminada és la platja de Llançà. Per fer l’estudi s’han recollit, amb l’ajuda d’una xarxa, tots els plàstics flotants de més de 3 mm.
De mitjana, a la platja de Sant Sebastià es troben 1,4 plàstics per m2, mentre que a Llançà només se’n troben 0,03. De les 12 platges catalanes analitzades, les cinc de Barcelona (Llevant, la Mar Bella, la Nova Icària, la Barceloneta i Sant Sebastià) superen la mitjana de Catalunya de 0,44 plàstics per m2. El valor màxim a la platja de Sant Sebastià també és el més alt de tot el litoral, amb 6 plàstics per m2. “Això és molt”, alerta Anna Sánchez-Vidal, professora i investigadora de la UB.
“A Barcelona els espigons actuen com a trampa”
Els autors de l’estudi també apunten alguns dels motius que expliquen la concentració de microplàstics a les platges de la ciutat. Per exemple, la proximitat amb les rieres del Maresme i amb el riu Besòs, que arrosseguen els residus al mar, però també hi influeix que són platges molt properes a la ciutat. A més, Sánchez-Vidal explica que “els espigons hi actuen com a trampa”. El fet que les de Barcelona siguin platges més resguardades del vent i l’onatge per aquestes construccions pot “retenir i acumular més microplàstics”, que en altres llocs són arrossegats mar endins.
Més de 25.000 microplàstics recollits per voluntaris
Les dades formen part de les conclusions a les quals han arribat membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB gràcies a un projecte de ciència ciutadana. A diferència d’altres estudis sobre presència de microplàstics als oceans, en aquest cas s’han pogut recollir dades de la situació a les zones de bany gràcies la participació de voluntaris de 14 entitats catalanes. En total s’han recollit prop de 25.000 microplàstics amb xarxes especials arrossegades per embarcacions sense motor, com el surf de rem.
