Dilluns, 28 de febrer, s’ha fet públic el darrer informe del grup de treball II de l’IPCC en què s’examinen els impactes del canvi climàtic a la natura i les persones de tot el món, estudiant-ne els impactes futurs i els riscos que en resulten.
L’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) té per objectiu proporcionar als governs evidències científiques sobre els efectes del canvi climàtic i facilitar el desenvolupament de polítiques d’adaptació i mitigació.
Què és l’IPCC? I el sisè informe de l’IPCC?
L’IPCC és el principal òrgan internacional per a l’avaluació del canvi climàtic. Va ser creat l’any 1988 per les Nacions Unides (ONU) i l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Des de llavors ja ha elaborat cinc informes.
Actualment es treballa en la publicació del sisè informe, el qual es divideix en tres parts. La primera es basa en l’evidència científica més recent i es va publicar l’agost del 2021.
La segona part del sisè IPCC, publicada el 28 de febrer, recull els impactes de l’escalfament global i les mesures d’adaptació.
La tercera part es farà pública els pròxims mesos i se centra a estudiar l’estratègia de mitigació.
L’IPCC està format per centenars de persones expertes en diversos àmbits, les quals analitzen milers d’estudis i investigacions sobre el canvi climàtic d’arreu del planeta. L’IPCC analitza dades i estudis, no realitza activitat d’investigació pròpiament dita.
Els informes de l’IPCC brinden als governs un conjunt de dades de màxim interès científic que poden usar per dissenyar polítiques climàtiques.
També constitueixen una contribució fonamental en les negociacions internacionals dirigides per fer front al canvi climàtic en el marc de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), qui realitza anualment la Conferència de les Parts (COP), la cimera anual en què es reuneixen els 195 països que en formen parts.
Un científic català, coautor de l’informe
Entre l’equip d’experts del grup de treball II de l’IPCC hi ha Jofre Carnicer, professor d’ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del CREAF.
Es tracta de l’únic expert de tot Catalunya i un dels pocs de la resta de l’estat que n’han format part.
Jofre Carnicer és l’autor principal de l’IPCC dels capítols d’Europa i el Mediterrani.
Justament, en el cas del continent europeu la regió més amenaçada és l’àrea mediterrània. A banda, i a escala global, les zones més amenaçades són l’Àfrica central, el sud-est asiàtic i l’Amèrica central.
El Mediterrani, en risc asimètric
El Mediterrani s’escalfa més ràpidament que la majoria de zones del món. La temperatura ha augmentat aquí 1,5 ºC, mentre que la mitjana mundial es manté al voltant dels 1,1 ºC.
Segons els experts, hi ha consens que en aquest àmbit la sequera serà un risc molt elevat. Les prediccions apunten que per cada grau que augmenti la temperatura es reduiran un 4 % les precipitacions. Es preveuen, d’aquesta manera, reduccions d’entre un 5 i un 20 % segons la nostra capacitat de reduir emissions.
L’ús de l’aigua potable en l’agricultura haurà de ser un punt clau per mirar d’adaptar-se a aquesta sequera i a l’increment de la temperatura. A la vegada, hauran de promoure’s altres formes d’agricultura més eficients i que mantinguin millor la humitat del sòl.
Els experts també destaquen que la vulnerabilitat al canvi climàtic al Mediterrani és molt asimètrica entre la riba sud i la riba nord: la riba sud té un índex de pobresa, seguretat alimentària, més elevat i accés a les energies renovables, a l’aigua, a l’educació o a la salut més reduït. Aquest fet n’exposa més la població als efectes del canvi climàtic.
El delta del Nil podria ser una zona altament afectada pel canvi climàtic. Es calcula que, si el nivell del mar puja per sobre dels 80 cm, hi haurà 6,3 milions de persones que se’n podran veure seriosament afectades.
