Tot apunta que els primers rossinyols del Japó, tal com es coneixen popularment, van arribar a Collserola escapant-se d’alguna gàbia, en els temps en què es podien comprar ocells a la Rambla de Barcelona. Es van detectar per primera vegada en llibertat fa 30 anys a la serra i a partir de llavors es van començar a reproduir i van augmentar en nombre i en extensió, fins a fer-se un lloc i convertir els boscos de Collserola en casa seva. Actualment s’estima que a Catalunya hi ha entre 1.000 i 1.500 parelles de rossinyols del Japó, i que entre el 60 % i el 70 % viuen a Collserola. És l’única espècie d’ocell exòtic que s’hi ha establert i se’n poden veure si en sabem identificar el cant i tenim una mica de paciència.
El rossinyol del Japó no es diu rossinyol del Japó
Fa uns set anys es va decidir posar nom a tots els ocells del món en català, una tasca que s’ha fet en moltes llengües, i a Catalunya també. Un equip d’especialistes es va dedicar a fer-ho i en aquell moment es va plantejar que el rossinyol del Japó no és, de fet, un rossinyol perquè l’espècie no està emparentada amb un rossinyol, i tampoc no és originària del Japó. De fet, aquest ocell prové dels boscos de l’Himàlaia i del sud de la Xina i, per tant, no tenia sentit que tingués aquest nom. Va ser aleshores quan se li va buscar un altre nom i va passar a dir-se leiòtrix bec-roig seguint el seu nom científic Leiothrix lutea. Tot i això, com que és un nom que ha portat molt temps, encara s’arrossega, i encara es troba en moltes publicacions.
Una població a Collserola i una altra als Pirineus, procedent de França
El leiòtrix bec-roig o rossinyol del Japó es va detectar per primera vegada a principis dels anys 90 als boscos de Collserola. A poc a poc, cap a principis dels anys 2000, se’n van començar a detectar exemplars fora de la serra, cap al Baix Llobregat i, també, a la serralada litoral catalana.
A l’any 2021 es van començar a tenir les primeres cites a la Vall d’Aran de la població de rossinyol del Japó que prové de França, la qual s’ha propagat molt més que la de Collserola. “S’ha vist que aquesta població s’ha expandit molt ràpidament cap al Pallars Sobirà, Pallars Jussà i, fins i tot, ha baixat cap al Solsonès i al Berguedà”, explica Marc Anton, coordinador de l’àrea de seguiment de l’Institut Català d’Ornitologia. “La diferència de rapidesa en la propagació podria ser per dos factors: d’una banda, Collserola està rodejada d’infraestructures, carreteres, vies de tren, etc., mentre que la Vall d’Aran és una zona molt boscosa; i, de l’altra, per una qüestió de caràcter dels ocells, que en el cas dels rossinyols francesos tindrien un caràcter més aventurer que els de Collserola”, afegeix.
Com se sap quants ocells hi ha en una zona?
Saber el nombre exacte d’ocells d’una espècie en un territori determinat és molt difícil o més aviat impossible. Tot i això, sí que se’n pot saber el nombre aproximat. “Fem uns recorreguts de 3 km on apuntem tots els ocells que veiem, a quina distància i en quin hàbitat. Després en fem un tractament estadístic“, explica Anton, de l’Institut Català d’Ornitologia. “D’aquesta manera podem acabar estimant la quantitat d’ocells que hi ha. És feina feta per voluntaris i en tenim molts repartits per tot Catalunya, i particularment a l’àrea metropolitana de Barcelona fem molts d’aquests itineraris cada any“.
