La sequera meteorològica i hidrològica no està en via d’acabar-se ni de bon tros, malauradament. Malgrat això, l’aparició de ruixats des de finals d’agost, després de setmanes de temps eixut i calor extrema, ha permès hidratar el sòl i alleugerir el greu estrès hídric que patia la vegetació en alguns sectors del territori.
Un estiu molt dur per a la vegetació mediterrània
L’estiu és estadísticament l’estació més seca de l’any al litoral. A la manca de pluja típica d’aquesta estació, s’hi ha afegit enguany la greu sequera acumulada que pateix el territori des de fa tres anys (de forma especial el litoral central), i la poca pluja caiguda a la primavera.
Així doncs, la vegetació de Collserola i del sector litoral va entrar a l’estiu en desavantatge, molt tocada i amb molt poca aigua disponible al subsol.
Els diversos episodis posteriors de calor extrema del juliol i l’agost han posat contra les cordes la vegetació, cosa que ha fet que patís un greu estrès hídric. La vegetació ha acabat l’estiu “rostida” en alguns casos.
Brots verds i segones floracions d’arbres i arbusts mediterranis després d’un estiu extrem al litoral i el prelitoral
A Collserola, segons dades de l’Observatori Fabra, van caure-hi 32,5 litres entre el 26 i el 27 d’agost, i 31,5 litres el 15 de setembre: 64 litres en total. La pluja ha estat, però, més rellevant cap al nord de Collserola i la serra de Marina, sobretot entre la Conreria i el Montnegre-Corredor, on en alguns punts s’han recollit més de 100 litres des de finals d’agost.
A Dosrius (Maresme), per exemple, s’han recollit 107 litres de del dia 26 d’agost, o a Vallromanes (Vallès Oriental), 143 litres. Pluja ha estat irregular en conjunt i més escassa cap al sud del Llobregat, sobretot en el cas del Garraf.
Hi ha hagut prou pluja per penetrar al subsol i rehidratar les arrels d’arbres i arbusts, que han reaccionat traient noves fulles —brotant— o fins i tot florint en moltes zones.
Les alzines han estat unes de les primeres a notar l’aportació d’aigua. Aquests dies molts exemplars de la serralada Litoral estan fent una segona brotada i fins i tot tornen a emetre flors —inflorescències—. No es tracta d’un fet excepcional, ja que l’alzina és un arbre que acostuma a emetre creixents a la tardor, si arriben les pluges.
Els roures han patit molt enguany prop del mar. Molts arbres s’han vist obligats a desprendre’s de les fulles durant l’estiu de manera reversible. La pluja dels darrers dies ha permès que en algunes zones tornin a treure’n. Malauradament, en alguns punts especialment castigats per la calor i la sequera, alguns roures han acabat morint.
Els pins també ha patit de valent i ara se n’observen exemplars secs. Malauradament, en el cas dels pins l’assecament és irreversible i en suposa la mort dels exemplars afectats.
També s’observen mates de romaní florides, estepes i peus de marfull amb brots nous o exemplars d‘aranyoner o d’arç blanc que tornen a treure fulles, entre d’altres espècies.
El projecte DeBosCat analitza la salut dels boscos catalans
El DeBosCat, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya, l’impulsa la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el coordinen entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF.
Durant el setembre el CREAF i els Agents Rurals fan el treball de camp per tal d’avaluar l’estat de la vegetació després de l’estiu. Ara qualsevol persona pot col·laborar-hi i aportar-hi dades i fotografies mitjançant el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal.
El 16 de setembre va ser el primer dia de nivell zero del pla Alfa
La pluja caiguda divendres 15 de setembre, general a Catalunya, però abundant a zones castigades per la sequera extrema del litoral i el prelitoral, va contribuir a hidratar el sòl i la vegetació, fet que va reduir el perill d’incendi forestal.
