El cap Nordkinn. Aquest és el punt geogràfic situat més al nord de l’Europa continental. Està situat per damunt del cercle polar Àrtic, a 71 º de latitud nord, i és el primer lloc continental on fa una mica més de dos mesos que no veuen el sol. Des del 21 de novembre de l’any passat fins a aquest 23 de gener, 63 dies consecutius sense veure el sol i amb una gran foscor, aquest indret ens deixa unes dades molt curioses.
Una hora menys de llum en un sol dia
Us imagineu perdre una hora de llum solar en només un dia? Us imagineu guanyar quatre hores de sol en només 10 dies? Doncs bé, tot això, al cap Nordkinn (i d’altres punts a la mateixa latitud), passa.
Amb la proximitat del solstici d’hivern (21 de desembre) els dies s’escurçen de forma irremeiable. El solstici d’hivern és el moment de l’any en què el sol té el seu punt més baix respecte de l’horitzó. En el cas de Barcelona, el 21 de desembre, al migdia solar, el sol només s’aixeca 25,2 º respecte de l’horitzó. Al cap Nordkinn, el dia 21 de novembre el sol va quedar ja per sota de l’horitzó fins a arribar al seu punt mínim, el dia del solstici, quan el sol, en el seu punt més àlgid, queda gairebé 5 º per sota de l’horitzó.
La importància que el sol superi l’horitzó
I és precisament aquesta proximitat a l’horitzó la que fa que petites variacions suposin un gran augment o disminució de les hores de sol en un dia determinat.
Així, en pocs dies, la zona més al nord del continent passa de tenir nits polars a tenir força hores de sol. Aquest 23 de gener el punt més septentrional de l’Europa continental guanyarà una hora sencera de sol mentre que a Barcelona n’haurem guanyat en el mateix interval de temps “només” un parell de minuts o a Tarifa (el punt més meridional de l’Europa continental) només un minut i mig.
Superar l’horitzó, per poc que sigui, fa passar de la nit al dia en pocs dies. Així, a finals de gener, aquest punt d’Europa gaudirà ja de 4 hores de llum solar, que en seran 9 a finals de febrer abans no arribi, el proper 11 de maig, el sol de mitjanit: 24 hores amb el sol lluint.
Cal remarcar, però, que en aquest punt no s’arriba mai al punt de foscor absoluta les 24 hores del dia. Fins i tot en el moment del solstici d’hivern el cap Nordkinn gaudeix d’unes hores de “crepuscle civil”, moment en què tot i no haver-hi sol, la seva refracció, malgrat estar per sota de l’horitzó, permet fer activitats normals quotidianes perquè equivaldria a un vespre barceloní, minuts després de la posta de sol.
