Les incidències relacionades amb senglars van assolir una xifra rècord l’any passat a Barcelona, quan van superar les 1.200. Per això l’Ajuntament ha posat en marxa un paquet de mesures perquè els senglars no s’apropin a la ciutat i no s’habituïn a l’entorn urbà. També s’han reforçat les captures programades d’exemplars als punts més conflictius.
Desbrossament per treure zones de confort
Per evitar que els senglars tinguin espais de repòs a tocar de la ciutat, es desbrossen zones boscoses més enllà de les actuacions que es fan per a la prevenció d’incendis. D’aquesta manera, els experts han comprovat que els senglars, sense zones de confort properes, es veuen obligats a tornar Collserola endins. “Sense aquestes accions els senglars es queden en aquests espais i ja no tornen a la muntanya”, explica la directora de Serveis de Drets dels Animals de l’Ajuntament Barcelona, Carme Mate.
No alimentar-los
El 2020, amb el confinament territorial per la pandèmia, molts barcelonins passejaven per Collserola i alimentaven els senglars. El que sembla una acció innocent té conseqüències greus per a aquests animals: deixen de buscar menjar al bosc, canvien d’hàbits i perden l’instint natural. Per això, es fan campanyes de conscienciació de la ciutadania.
Però el menjar d’origen humà a què tenen accés els senglars té més conseqüències. Mate explica que es tracta d’aliments més calòrics que canvien el metabolisme dels senglars i les femelles es reprodueixen cada vegada més aviat.
Els senglars són animals llestos i aconsegueixen menjar fàcilment des de fa temps tombant fins i tot els contenidors més nous de sistema antibolcada, tot un repte per als qui busquen solucions en el disseny dels contenidors, que ara ja es plantegen protegir amb tanques.
Captures programades d’exemplars habituats a la ciutat
Revertir la situació cada vegada és més complicat perquè els senglars transmeten el canvi d’hàbit a les cries. Per això, es reforçaran les captures de senglars habituats a l’entorn urbà i, de fet, ja se n’ha fet la licitació per 120.900 euros. D’una banda, es faran 16 actuacions de captura en vuit àrees. Es faran mitjançant xarxes de caiguda, repartides en els cinc districtes de muntanya. Veterinaris especialitzats els anestesiaran i els sacrificaran.
Es farà aquesta primavera i durant l’estiu, el moment més efectiu perquè és l’època de reproducció. Les captures es complementaran amb gàbies trampa en punts d’alta conflictivitat, amb dues de fixes ja existents (a Llars Mundet i al Parc del Laberint) i la incorporació d’una gàbia mòbil.
