Per conèixer, monitorar i protegir la població d’oreneta cuablanca a pobles i ciutats catalans disposem des de fa anys d’una iniciativa de ciència ciutadana: el projecte Orenetes. Es tracta d’un projecte d’estudi dels ocells i el medi urbà, impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), que es basa en la participació voluntària dels ciutadans que fan seguiment i anoten els nius d’oreneta cuablanca (“Delichon urbicum”) que hi ha als edificis dels pobles i ciutats de Catalunya, les Illes i el País Valencià.
La campanya de comptatge de nius d’orenetes és oberta a tothom que vulgui participar-hi fins a finals de juliol. Segons han informat els impulsors del projecte a través del seu web, enguany “alguns participants s’han posat en contacte amb ells preocupats pel fet que s’estan veient menys orenetes que altres anys”.
Menys orenetes de l’habitual
Per saber si la sensació que hi ha menys orenetes que en altres anys és o no una realitat, convé consultar quines són les dades registrades d’oreneta cuablanca a Ornithollistes, un portal que recull les visualitzacions d’oreneta vulgar realitzades per part dels ornitòlegs i aficionats.
Aquesta informació pot consultar-se lliurement al portal web de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), en què es recull i s’intercanvia informació sobre les observacions d’ocells, però també de mamífers, amfibis, rèptils, peixos d’aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d’aigua dolça i orquídies de Catalunya.
El portal Ornitho.cat disposa d’un visor de llistes que permet saber quina és la proporció de detecció (observació dels ornitòlegs) de cada espècie d’ocell a Catalunya respecte a l’any anterior i la mitjana de tots els anys d’observacions.
Les dades consultades indiquen que, certament, durant la primavera el percentatge de llistes en què hi havia l’oreneta cuablanca va ser un 10,8 % inferior al del mateix període de l’any passat i un 9,5 % inferior al de la mitjana històrica.
Si ens fixem en l’oreneta vulgar, els resultats són similars: les observacions han baixat un 5,2 % durant la primavera respecte al 2021 i un 11,9 % respecte a la mitjana històrica.
En el cas dels falciots la disminució respecte a l’any passat ha estat més discreta durant la primavera, concretament un 2 % inferior. Malgrat això, les dades respecte a la mitjana històrica també freguen el 10 % de disminució, una dada que va en línia amb la de les orenetes.
Les possibles causes de la disminució d’orenetes
Segons ha explicat el projecte Orenetes a través del seu web, l’inici de la primavera va estar marcat per una sequera sense precedents que va fer que en algunes comarques ocells com el mussol banyut comencessin a criar molt més tard de l’habitual. La sequera podria haver condicionat la cria de l’oreneta cuablanca pel fet que hagi disminuït la quantitat d’insectes voladors disponibles com a aliment. També apunten que podria ser que la temporada de cria passada no fos gaire bona o que a les zones d’hivernada (el Sahel) la mortalitat, per alguna raó, fos més alta de l’habitual.
En qualsevol cas, conclouen que caldrà veure si aquest fet és quelcom puntual o una tendència futura.
