La calor extrema de l’estiu al Mediterrani occidental ha implicat també temperatures molt altes pel que fa a l’aigua del mar. L’anomalia no ha estat exclusiva al litoral barceloní o català, sinó del conjunt de la Mediterrània.
La temperatura del Mediterrani durant l’estiu, molt per sobre de la mitjana
Una onada de calor marina, intensa i persistent durant l’estiu (juny, juliol i agost) ha afectat la Mediterrània occidental, un fet que ha contribuït a fer ascendir la variació de la temperatura superficial del mar respecte al valor analitzat (mitjana entre el 1982 i el 2022), fins a 1,4 ºC d’anomalia positiva en el conjunt del Mediterrani i 2,2 ºC en el cas del Mediterrani occidental.
La sèrie de dades anual (gràfic inferior) mostra l’evolució de la temperatura respecte a la mitjana climàtica (1982-2022). La línia permet comprovar que des de l’inici de l’estiu la temperatura mitjana del mar Mediterrani ha estat molt per sobre de la climàtica.
Anomalia global de la temperatura superficial del mar durant l’estiu
L’anomalia positiva de temperatura de l’estiu s’ha registrat en major mesura al Mediterrani occidental, on es troba entre les més altes dels seus registres històrics.
Va ser sobretot al juliol quan es va començar a fer més evident l’escalfament de l’aigua del mar, amb anomalies notables. L’anomalia mitjana del juliol va ser la més alta de la sèrie històrica (de tots els juliols analitzats) al conjunt del Mediterrani.
A l’agost es va mesurar el segon valor més elevat en conjunt en aquest mes, empatat gairebé amb el 2018. La temperatura mitjana màxima del conjunt del Mediterrani es va registrar durant aquest mes, amb un valor de 27,4 ºC.
L’estiu del 2022 presenta el període continu més llarg amb una temperatura mitjana del Mediterrani per damunt dels 27 ºC: 43 dies.
Si mirem més enllà, a escala mensual, es pot comprovar la clara tendència a l’alça de la temperatura des de l’any 1982. Les anomalies mensuals positives de la temperatura de l’aigua des d’aquell any han augmentat de forma més que evident durant el segle XXI.
El Mediterrani, punt calent del canvi climàtic
Tal com ho poden ser les glaceres, l’aigua del mar també és molt sensible a l’augment de la temperatura global. Les seves interaccions amb l’atmosfera tenen un paper fonamental en les seves condicions ambientals. És per aquest motiu que ha estat definida com un punt calent del canvi climàtic.
El CEAM (Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani) recull periòdicament en un butlletí la climatologia i la tendència de la temperatura superficial del mar de tota la conca mediterrània com a indicador del canvi climàtic.
