La pluja del mes de maig ha servit com a punt d’inflexió momentani en les reserves hídriques dels embassaments del sistema Ter-Llobregat. Per fi, i després de 12 mesos seguits amb un descens clar del volum d’aigua emmagatzemada, hem tingut un mes amb superàvit. Un més en positiu.
La pluja de maig, molt benvinguda
I és que el mes de maig ha fet el que li correspon: ploure. No ho han estat precipitacions especialment generals però ha anat plovent gairebé cada dia. De fet, els registres acumulats en alguns indrets són realment importants.
Algunes estacions meteorològiques del Meteocat situades a les capçaleres dels rius han acumulat fins a més de 150 litres mensuals. És, per exemple, el cas d’Ulldeter, on se superen els 200 litres o de Molló, també al Ripollès, amb 160 litres aquest mes de maig. Al Port del Comte (capçalera del Cardener) s’han recollit gairebé 130 litres mentre que a Núria (el Ripollès, capçalera del Freser, que dona aigua al Ter) també han quedat a tocar d’aquesta xifra.
Són bones dades, però amb l’inconvenient principal que el punt de partida era un sòl extremadament sec que ha absorbit bona part d’aquesta pluja i que la pluja caiguda no ha estat general, amb la qual cosa els registres mensuals, tot i ser importants, són molt irregulars i clarament inferiors en altres indrets.
En el cas de Barcelona, la pluja caiguda, molt menor, ha estat suficient per canviar el marró pel verd d’una vegetació que patia i que és extremadament agraïda a la humitat aportada per les precipitacions del mes de maig.
Un guany proper als 4 hm3
Aquestes precipitacions han comportat un primer punt d’inflexió en la situació dels embassaments del sistema Ter-Llobregat, que fins a aquest mes de maig encadenava 12 mesos seguits de pèrdues.
Cal remuntar-se a l’abril de l’any passat per trobar el darrer mes amb superàvit. Aleshores, la barreja d’algunes pluges amb el desgel van comportar un augment de 9 hm3.
Aquest mes de maig, amb dades actualitzades el matí d’aquest dimarts, el guany d’aigua és de prop de 4 hm3 (3,6 concretament), un augment molt discret però que serveix per trencar transitòriament la sagnia que patíem els darrers 12 mesos.
De fet, aquest augment (equivalent al consum d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona durant aproximadament 10 dies) no ha servit ni tan sols perquè el sistema Ter-Llobregat pugi un punt les reserves. El guany ha servit per passar del 25,04 % del dia 1 al 25,63 % actual.
I ara arriba l’estiu
Per desgràcia, és molt probable que aquest canvi de tendència sigui estrictament puntual. D’aquí a pocs dies arribarà l’estiu, l’època de l’any de més demanda i de més evaporació. Tot i les limitacions imposades per la Generalitat de Catalunya davant l’excepcionalitat de la sequera és probable que, si no continua plovent, tornem a entrar en valors negatius ben aviat.
La relativa bona notícia és que la situació d’inestabilitat primaveral podria continuar uns dies i, fins i tot i amb una mica de sort, algunes setmanes més.
Malauradament, al juny ja és molt complicat demanar que plogui de manera general, però, si més no, els mapes continuen apostant per xàfecs i tempestes de tarda durant gairebé cada dia a l’interior i també a les capçaleres dels rius que, amb el terra ja força xopat, encara podran tenir un cert retorn als embassaments del Ter-Llobregat.
De moment, encara continua entrant als embassaments més aigua de la que en surt. Que ens duri. La sequera continua implacable i l’estiu no és bona època per sortir-ne. Veurem si la tardor ens duu més sort.
