El 15 de gener del 2020 la ciutat de Barcelona va declarar l’emergència climàtica, una declaració que ha suposat la posada en marxa de nombroses mesures per assolir fites tals com ser neutre en carboni l’any 2050 i reduir l’any 2030 un 50 % les emissions de gasos amb efecte hivernacle respecte als valors del 1992.
Augmentar el verd urbà
D’entre els set canvis de model previstos amb l’horitzó del 2050 hi ha el canvi de model urbà, un dels reptes més rellevants, que vol incrementar el verd urbà i aconseguir que es distribueixi de manera equilibrada.
En aquest sentit s’han previst desenvolupar deu cobertes i façanes verdes en edificis municipals perquè serveixin d’exemple.
El Programa d’impuls a la infraestructura verda ha establert l’horitzó del 2030 per incrementar un metre quadrat de verd per habitant, un fet que suposarà la creació de 160 hectàrees noves de verd urbà.
La trama urbana de Barcelona és densa i consolidada, un fet que dificulta la previsió de futurs parcs urbans de gran extensió. Els jardins verticals, així com les cobertes verdes o les superilles, contribueixen notablement a incrementar els metres quadrats de verd per habitant.
Quins beneficis ens aporten els jardins verticals?
A banda d’actuar a favor de mitigar els efectes del canvi climàtic –absorbir diòxid de carboni– també contribueixen a atrapar les partícules i gasos contaminants i minvar la contaminació acústica.
També afavoreixen la biodiversitat de flora i fauna, atrauen insectes i altres espècies animals. La col·locació de caixes niu per a ocells i ratpenats potencien encara més aquesta funció.
Quants jardins verticals i murs verds hi ha a Barcelona?
Ara a Barcelona hi ha 42 mitgeres i murs verds que es gestionen des de Parcs i Jardins, així com la resta del verd urbà de la ciutat.
Per districtes, Ciutat Vella i també Sant Martí són els que en tenen més (8), seguit de Sants-Montjuïc (7). Els que menys, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu (2).
El jardí vertical de betevé
El jardí s’ha instal·lat fa poc a la façana corporativa de betevé, coincidint amb la nova urbanització de l’espai públic a la plaça de Tísner.
El jardí està format per una estructura metàl·lica basada en mòduls de 2,2 x 2,2 m i 1 metre de fondària. El sistema fa de suport d’un seguit de jardineres on s’han plantat, entre d’altres, espècies enfiladisses com el gessamí (enfiladissa de flors blanques i molt perfumades), el malvesc (flors blavoses) i la bignònia d’hivern (enfiladissa de flors ataronjades).
El jardí vertical recull l’aigua de la pluja del terrat, que s’emmagatzema en un dipòsit de grans dimensions situat a la base del jardí. L’energia necessària per bombejar l’aigua cap a les jardineres s’obté indirectament a través de les plaques solars, que s’han instal·lat a la part superior. Es tracta, en definitiva, d’un jardí autònom.
El jardí està gairebé acabat, per bé que falta encara una darrera actuació, la instal·lació de caixes nius d’ocells –de ballesters i falciots– i també caixes niu de ratpenats.
Es tracta d’una actuació transversal on intervenen l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, l’àrea de gestió del verd i biodiversitat i finalment l’Institut Municipal de Parcs i Jardins .
