Els núvols antròpics o antroponúvols són uns núvols relativament recents, ja que el seu origen es veu afavorit per determinades activitats humanes.
Són presents a la capa més baixa de la troposfera (núvols baixos), afavorits per les emissions de vapor d’aigua de les indústries i centrals tèrmiques, i també a nivells alts de la troposfera (núvols alts), on es formen a causa de la combustió del combustible que empren els avions.
Convé recordar que es tracta de núvols reals als quals s’atorga el nom del gènere i, si escau, d’espècie i varietat que els correspon segons la normativa de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
Des de fa uns pocs anys aquests tipus de núvols es quantifiquen i analitzen per part d’observadors de centres meteorològics a causa de la seva importància a escala global. El cert és que poden tenir efectes en el balanç energètic i l’escalfament planetari, ja que com a núvols que són dificulten que s’escapi l’escalfor.
Actualment els models climàtics encara no quantifiquen prou bé aquesta coberta de núvols antròpics i d’aquí ve que sigui tan interessant tenir-los presents i quantificar-los.
Hivern de rècord en 10 anys d’observacions al Camp de Tarragona
El Servei Meteorològic de Catalunya disposa des de fa uns anys de diversos observadors meteorològics, els quals els anoten tot seguint la metodologia proposada pels investigadors catalans.
Un dels observadors més actius és Jordi Escoda, observador meteorològic de la Selva del Camp, que els registra de forma regular un cop al dia des de fa quasi 10 anys (2015) a l’Institut Joan Puig Ferreter. Les observacions es fan cada dia a la mateixa hora, les 7 h UTC.
Els núvols antròpics més freqüents observats els darrers set anys al Camp de Tarragona són sobretot els alts, els generats pel pas dels avions, però també se n’observen molts de baixos gestats a causa de l’activitat de la petroquímica de Tarragona.
Durant l’hivern 2023-2024 (desembre, gener i febrer) s’han anotat núvols antròpics un de cada dos dies de mitjana. Concretament, 45 dies. Es tracta d’un registre molt superior a la mitjana de l’hivern (32 dies). El rècord precedent de màxima observació de núvols antròpics corresponia fins ara als hiverns 2022-23 i 2018-19 amb 41 observacions.
Dels 45 dies d’observació d’aquest tipus de núvols a l’hivern, 10 corresponen al desembre; 19, al gener, registre rècord en aquest mes; i 16, al febrer, rècord també.
Per què s’han vist tants deixants de condensació al gener i el febrer?
L’explicació de la presència de deixants de condensació al cel és relativament senzilla i cal buscar-la en la ciència, en la física dels núvols, i no en teories de conspiració o pseudocientífiques.
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible. Quan es produeix la combustió s’originen dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua, a banda de petites partícules en suspensió o impureses, que queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió també allibera molta energia calorífica, un fet que implica que l’aire expulsat pels motors es trobi a una temperatura molt elevada, molt superior a la de l’entorn (que a aquella altura, a uns 10.000 m, volta els -40 ºC).
El contrast amb el fred fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, augmenti la humitat i es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió. Normalment, però, se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament.
D’aquesta manera es formen petites partícules de gel que acaben fent visible un núvol: un cirrus.
Si l’ambient és molt sec a l’altura a què circulen els avions comercials (a l’entorn dels 10 km), els cristalls de gel s’acaben sublimant, és a dir, passen de sòlid a vapor, i el deixant de condensació (el núvol) desapareix del cel amb celeritat. En aquesta situació, malgrat que el trànsit aeri sigui intens, des de la superfície no en veiem traces apreciables quan passen els avions: les que es formen desapareixen de forma quasi instantània o al cap de pocs segons.
Per contra, si en altura hi ha una capa d’humitat, els deixants de condensació dels avions es mantenen al cel durant força estona i en molts casos evolucionen, s’eixamplen i es converteixen en diferents tipus de núvols alts com els cirrostratus i els cirrocúmulus.
Els mesos de gener i febrer han estat marcats per la presència d’altes pressions, però també pel pas de nombroses borrasques atlàntiques i sistemes frontals, tot i que en molts casos han arribat desgastats a Catalunya o han passat més cap al nord. Malgrat això, durant la seva aproximació s’han generat condicions favorables en altura (capa d’humitat i fred a capes altes de la troposfera) que han afavorit la formació i presència de deixants de condensació dels avions. Aquest fet podria ser un dels motius que podria explicar-ne l’elevada freqüència.
Nomenclatura dels núvols d’origen antròpic
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va incloure els núvols antròpics en la darrera versió de l’Atles internacional de núvols, l’any 2017. La terminologia que es va establir per anomenar aquests núvols afegeix el terme “homogenitus” darrere el nom científic del núvol per designar-ne l’origen humà, com per exemple “Cirrus homogenitus”. Se’ls posa nom quan persisteixen al cel com a mínim 10 minuts.
Si aquests cirrus formats (els deixants de condensació) es converteixen “a posteriori” en alguna espècie concreta de núvol alt, aleshores el núvol resultant de la transformació rep el nom del gènere, espècie, varietat, etc. i al final el terme “homomutatus“, per indicar que ha patit una transformació, una mutació, com per exemple “Cirrus floccus homomutatus” o “Cirrus fibratus homomutatus”.
Val a dir també que la inclusió dels núvols antròpics en l’Atles internacional de núvols va ser, en part, gràcies a una proposta presentada a l’OMM per part de diversos investigadors catalans.
Des del 2022 el Termcat i el Servei Meteorològic de Catalunya han aposat per parlar d’“homogenitus” per referir-se als núvols d’origen antròpic.
Els núvols antròpics observats aquest hivern al Camp de Tarragona han estat majoritàriament de tipus alt (“Cirrus homogenitus” i “Cirrocumulus homomutatus”). També d’entre els alts, però en menor mesura, “Cirrostratus homomutuatus”.
Han estat poques les observacions de núvols antròpics de tipus baix, bàsicament “Cumulus homogenitus” i “Stratocumulus homogenitus”.
